CONTEXT
Avui tenim al davant un text
entranyable, que acaba una mica trist. Jesús s’apropa a Jerusalem i es troba
amb un home ric que vol donar el pas de seguir-lo. , Però, el verdaderament
important és el motiu pel que finalment es nega a seguir-lo. Cal tenir present
que pels jueus la riquesa era senyal de benedicció de Déu. Com podia
renunciar-hi?
EXPLICACIÓ
,«un home
s'acostà corrent» (Mc 10,17)
El fet d’acostar-se corrent indica un gran interès, una necessitat urgent.
L’home en qüestió era un jove ric que buscava assegurar-se «la vida eterna».
Probablement esperava de Jesús algun precepte encara més difícil que els
establers per Moisès. Però Jesús no és mestre de preceptes i li respon amb una
proposta original. No li ofereix seguretats sinó que confií en la seva promesa,
sense límits. «Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i
dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel». (Mc 10,21) Ja compleixes amb la Llei, fes el què et dic
«i segueix-me». Jesús puja a Jerusalem on trobarà la mort. Seguir-lo significa
estar disposat al fracàs, en aquesta vida terrena.
Respecta
Déu, agenollar-se davant d’ell, com demana la Llei és una forma exagerada
d’admiració. «entrar al Regne de Déu!» (Mc 10,23) volia dir, en temps de
Jesús, garantir una existència feliç després de la mort . Però el ric ja tenia
garantida una existència feliç aquí a la terra i el que demanava era poder
seguir desfruitant-la en el més enllà. Això és el que demanava a Jesús. Però
Jesús recomana el seguiment de la segona part dels manaments. Aquells que fan
referència al proïsme, no pas els que fan referència només a Déu. Aquest és un
ensenyament exclusiu de Jesús, contràriament al que era important pels
jueus. .
Jesús ha refusat ser el Mestre bo. «De bo,
només n'hi ha un, que és Déu (Mc 19,18) . Per no tenir Jesús se sent desposseït, fins i tot
d’aquest atribut. En això radica l’autèntica pobresa. Ell no té possessions. Se
sent buit fins i tot de pobresa, buit de bondat i de personalitat («ego»).
Es quasi impossible no sentir-se
atrapat per la riquesa, però és molt més difícil superar el sentiment de
creure’s superior. La pitjor supèrbia és la de creure’m que soc bo i això em doni
drets davant Déu.
«Una cosa ens falta: seguir Jesús».
Amb el compliment de la Llei ens assegurem la vida eterna, però per entrar al
Regne fa falta seguir Jesús preocupant-se dels demés.
El mateix Jesús conclou: --Que
n'és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! (Mc 10 23)
pel que posi només la seva confiança en la riquesa. «pels homes, impossible, si no és
amb l’ajut de Déu».
Selecció i redacció (sense revisió de l’autor) de: Salvador Sol
Selecció i redacció (sense revisió de l’autor) de: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada