CONTEXT
Jaume i Joan, els fills de Zabedeu
demanen a Jesús un privilegi: Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria
l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra.(Mc 10, 37) . Volien ocupar
els llocs més importants després de la mort de Jesús. Marc ens diu que la
resposta anava en direcció contraria a la pretensió dels dos germans. I és que
els dotze seguien pensant, contràriament a les seves ensenyances, que en
arribar a Jerusalem Jesús seria entronitzat com a rei.
I és que les possessions (diumenge
passat) i el poder, són els dos pilars en que se sustenta l’egoisme, que
s’entrellacen i es recolzen mútuament.
EXPLICACIÓ
Els dos germans que s’apropen a
Jesús, li donen el tractament de mestre, però no segueixen les seves
ensenyances. Li venen a demanar privilegis a qui els ha dit que el que vulgui
ser més gran ha de ser el servidor dels altres. D’alguna manera van a dir-li el
que ha de fer, no a aprendre.
«Un a la teva dreta i l’altre a
l’esquerra», els dos llocs més privilegiats en el regne que Jesús instaurarà.
Tot i que es parli d’un regne escatològic més enllà d’aquest món el que demanen
Jaume i Joan és el seu afany de superioritat, estar per sobre dels altres. Com
dèiem el diumenge passat estem davant d’una mateixa actitud egoista. Posseir
seguretats per ara (a la terra) i per després (en el cel).
No sabeu el que demaneu. Amb aquesta
resposta s’evidencia la diferència abismal de criteris. Jesús i els deixebles
estan en diferent longitud d’onda.
Amb aquesta frase. «No sabeu el que
demaneu» (Mc 10, 38), Jesús desvia la posició de privilegi demanada, del marc
celestial del regne a la seva mort en creu. De manera que Marc sembla insinuar
que la pregunta es converteix en una altre pregunta: ¿Podeu beure la copa que
jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? (Mc
10,38) creu des d’on regnarà.
Els dos germans no sabien el que li estaven
demanant: estar a la dreta i a l’esquerra de la de la creu, des d’on Jesús és
glorificat. Llocs reservats per a dos delinqüents comuns.
Els altres deu es van indignar (Mc 19,
41) . Una reacció pròpia de qui comparteix la mateixa mentalitat , i voldrien
ser hereus del mateix dret. Però eren covards. I avui, encara molts cristians
seguim intentant utilitzar Déu al nostre profit.
Ja sabeu que els qui figuren com a
governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, (Mc 10,42). Jesús fa un resum de la
utilització del poder en el món. Fixem-nos que Jesús no critica ni la
democràcia ni la monarquia; critica a les persones que exerceixen el poder
oprimint-les. Però vosaltres no heu de fer «res d’això». Ben al contraió. Una
lliçó que els cristians oblidem massa sovint.
com el Fill
de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida
com a rescat per tothom. (Mc 19,45) Jesús remata la lliçó deixant clar que en
el regne qui vulgui ser el primer que es faci l’esclau de tots. «Així com el
fill de l’home que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i donar la vida per
a tothom. (Mc 10,44) Un canvi de perspectiva important: ara no són els vostre, que es faci el vostre servidor Ara
no son els altres qui et treuen la vida sinó que ha de ser qui l’entregui
lliurament.
Selecció i redacciò: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada