dilluns, 24 de desembre del 2018

VIURE L’ENCARNACIÓ DE DÉU EN JESÚS I EN TOTS NOSALTRES

Selecció del comentari als evangelsi (Lc 2, 1- 14) i (Jn 1, 1-18)) de la festivitat de Nadal
Text original escrit per Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

SANTA NIT (Lc 2, 1- 14)
En l’evangeli d’aquesta nit Lluc ens presenta una realitat que és difícil d’entendre des de la racionalitat. Cal entendre-la des de la vivència personal: Déu ens ve de dins, no de fora.
I això és així perquè el relat de Lluc no és una crònica d’esdeveniments, sinó teologia narrativa. Jesús va néixer en un moment i en un lloc històric, però el més important és que ens va invitar a viure la realitat d’un Déu que no està atrapar ni a un temps ni a un espai, sinó que està sempre present en el món.
Aquest relat de la idea de Déu és tant important que es fa difícil entendre’l profundament, perquè si el volem escoltar bé ens obliga al silenci. El soroll que en ve de fora fa difícil escoltar la realitat de Déu.
L’existència històrica de Jesús no ofereix cap dubta, i la intenció de Lluc és transmetre que aquest Jesús de la història és portador d’una bona notícia.
Però a nosaltres se’ns fa difícil entendre la humanitat de Jesús i per això ens costa tenir-lo com a model de vida.
Jesús ve a salvar els pobres i comença compartint la seva condició. La salvació arriba per aquells que estan de camí, buscant, no pels que ja s’han instal·lat còmodament en aquest món.  
Per això l’esdeveniment se situa a la nit, quan es fa el silenci, i només uns pastors que estan en vetlla poden escoltar la seva proclamació, Només uns pastors, la professió més depreciada i marginada de la societat. Els altres no escolten, estan descansant, adormits. No necessiten de ningú que els salvi.
Però l’anunci és una bona notícia per a tots. La bona notícia és que Déu es fa present per a salvar-nos: Us ha nascut un Salvador".
Jesús no neix al temple, ni a Jerusalem, ni entre els rics i els poderosos, sinó a la petita ciutat de David. Amb la qual cosa Lluc no vol començar una biografia del personatge sinó posar els fonaments teològics de la bona notícia: Déu pren rostre humà i es fa present al món a través de Jesús..
La celebració litúrgica d’aquesta nit ha estat senzilla. Se centre en un nen que neix, uns pastors i, un pessebre. Amb aquestes dades, se’ns diu que Déu se’ns fa present, de forma callada, a mitja nit, i només en són testimonis els seus pares.
 NADAL (Jn 1, 1-18)
En l’evangeli d’aquesta nit Lluc ens feia un relat mítico-simbòlic del naixement de Jesús. En el de Joan (que es llegeix el dia de Nadal) el relat és metafísic. És quasi impossible descobrir que Lluc i Joan parlen del mateix. Però els dos evangelistes ens volen explicar el misteri de l’encarnació. Els dos ens volen transmetre qui és Déu i com actua, i a la vegada, qui és Jesús i com actua.
De Jesús sabem que és un personatge històric i tenim una aproximació del que va dir i va fer.
Però Déu no és un succés que es pugui narrar. El que fa referència a Déu, hem d’entendre que es tracta d’una realitat transcendent que està sempre en nosaltres. Per tant, a Déu no l’hem de celebrar com un esdeveniment sinó que l’hem de viure com una realitat actual. Seguint l’exemple de Maria, que dóna a llum la divinitat, també nosaltres hem de donar a llum la divinitat que portem dins.
Els cristians no hem sabut harmonitzar la transcendència amb la immanència de Déu. En la nostra estructura mental cartesiana, no ens cap al cap que una realitat pugui ser immanent i transcendent a la vegada. Per això el nostre llenguatge sobre Déu és tant ambigu. No sabem veure que Déu està lluny de tota realitat, però a la vegada està encarnant-se contínuament.
Aquesta encarnació de Déu es va fer visible en Jesús i aquest ens va senyalar el camí per a poder viure, també nosaltres, aquesta encarnació i poder esdevenir fills de Déu".
Però es tracta d’una realitat a la qual no tenim accés a través del coneixement; cal viure-la. Les frases  clau per entendre l’evangeli de Joan, són aquestes: "En la paraula hi havia vida i la vida era la llum dels homes".
Els cristians hem volgut entendre Jesús com portador d’un coneixement que ens duu la salvació. Però no és la llum (coneixement) la que ens porta la Vida; és la Vida la que ens porta a la comprensió, a la llum.
Selecció, traducció i redacció: Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada