Lc 1, 39-45)
corresponent al diumenge (23/12/2018)
Text
original escrit per Fray Marcos:
L’evangeli d’avui va dedicat a Maria, i si volem entendre bé
aquesta dona extraordinària hem de ser capaços de distingir els dos aspectes
rellevants en els quals ha estat identificada: «Per una banda la figura
històrica. La d’una dona que va viure en un lloc i temps determinat i que va
ser la mare de Jesús. Per altre banda». Per altra banda «La figura simbòlica,
mitològica» que hem anat configurant a través dels segles, «afegint en ella els
mites ancestrals de Deesa Mare, de Mare Verge, etc.».
Dit tot això, no caiguem en la trampa de considerar, de forma
simplista de pensar que la divinitat de Maria formulada en aquesta narració de
Lluc és devaluar la seva importància en el procés de la salvació. Tot el
contrari. És tracta de situar-la en el lloc racional en que avui s’analitzen
les coses. Deixem clar, doncs, que el
«mite» no forma part de la categoria de les mentides. «sinó d’una forma
d’explicar intuïcions que van més enllà de la lògica, i es perceben des del més
profund del ser. Dit d’altre manera, són formes molt valuoses per aproximar-se
a les realitats més misterioses i profundes que afecten els éssers humans».
«Els evangelis parlem poc de Maria. Segurament perquè en
aquella societat la dona no comptava. Però del que no es pot dubtar és que
Maria va ser la mare de Jesús», «Com també és històric que Jesús va tenir una
mare, que és qui li va ensenyar els conceptes bàsics de la vida i la
religió».
Ara bé, «Només en una societat masclista es pot aplicar a
Déu una categoria de gènere i excloure a la dona del que només és una metàfora»
en la que situem Déu quan volem «expressar l’inefable». Però si ho fem així,
ens hem «d’adonar que estem devaluant la part de femineïtat que també existeix
en cada ser humà masculí».
Diguem finalment que l’atribut de gènera masculí que
apliquem a Déu ha de ser revisat. En tot cas hi ha «un Déu Pare que crea, i un
Déu Mare que dóna a llum, Que el Pare, com passa amb els humans, es pot
desentendre del creat, però la Mare sempre estarà pendent del que ha
engendrat». En tot cas «considerar Maria la Mare de Déu és una aberració del
Concili d’Efes». «Cal ser curós en com es defineixen les veritats i la manera
de formular-les. en». A Maria, al mateix temps que Mare de Déu, se la considera
verge, immaculada i assumpta. Si amb tot això es vol dir: «que tot l’ésser de
Maria ha arribat a la seva més alta plenitud» segurament que la situem en el
seu lloc verdader.
«En llenguatge bíblic parlar del cel significa referir-se al
lloc de la divinitat», i en aquest sentit podem creure sense error «que Maria
és Mare de Jesús i que està en el cel».
Selecció, traducció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada