VENIM de l’A.T., que ens presenta un Déu allunyat, extraordinari, reclòs a dins del temple, i jutge.
DÉU NO HABITA EN CASES DE PEDRA*
El relat de l’Anunciació és, potser, el més conegut de tots els textos evangèlics. Però no ens explica «què va succeir» (què van poder veure els ulls), sinó el missatge que se’n desprèn: Déu va fer possible la seva presència al món a través d’un «home ple de l’Esperit»; «el Fill».
La intenció de Lluc és clara: ens fa l’anunci de Jesús en termes de compliment, en grau superior, de la Promesa, descrivint que: «Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David. el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.» (Lc 1,32-33) Tot això queda inclòs en el nom: Jesús = Déu Salvador.
Jesús és l’espera’t i supera en
mil vegades el compliment de la Promesa. El poble d’Israel demostra que no havia
entès l’anunci: Jesús no té res a veure amb un rei. Ve del Regne, això sí, però
aquest regne no és d’aquest món.
Nadal és la celebració de «Déu
amb nosaltres», i l’Advent ens prepara per anar a «l’encontre del Senyor.»
La presència de Déu està enmig del poble, de tots els pobles, també com diu la tradició, d’Israel. Les primeres «presències de Déu» son molt primitives i sempre se’l troba en llocs alients: «Quan Jacob es desvetllà, va dir: --Realment el Senyor és present en aquest lloc, i jo no ho sabia. I ple de temor va exclamar: --Que n'és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.».(Ge 28,16-17) També Moisés descobreix la divinitat: «va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia.» (Ex 3,2).
Però el Déu
del N.T., no habita en construccions de pedra ni en bardisses...,
sinó entre els humans. Ja en l’Èxode el trobem Habitant en les tendes de
campanya, seguint el poble que ha alliberat d’Egipte, i va camí de la terra
promesa.
No és un Déu estàtic, reclòs en
un espai físic, on cal anar a trobar-lo, sinó que ell mateix fa camí amb la
humanitat.
Això dóna peu a poder presentar
Jesús, com l’estatge definitiu de Déu entre els homes i les dones; com la,verdadera
revelació de la presència de Déu en la història de la humanitat.
La fe que es manifesta en el
relat de Lluc, ens ve a dir que els humans estem fets de fang però estem
animats per l’Esperit de Déu. Per això és possible dir que «Déu habita en
nosaltres.»
El Rei David va considerar que
Déu era el seu aliat. Però per a Jesús és molt més que això. Cal que ens adonem
del gran canvi de sensibilitat religiosa que això suposa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada