dimecres, 23 de desembre del 2020

LA NIT I LA LLUM

 Lluc ens explica en aquest evangeli allò que va succeir però que els ulls no van veure. Hi va haver un naixement… I Lluc sap que va ser especial: va néixer el Salvador

En els relats de la infància de Jesús no trobarem què va succeir, sinó quin és el seu significat.

Nadal té un punt de tendresa: per a veure Déu, hem de mirar un infant.

Un món absent de Déu només ofereix vida que arriba, dolor i mort. Però Nadal ens ensenya un infant que ens parlarà del sentit de la vida, i ens ensenyarà la manera de ser de Déu.

La Nit de Nadal va esdevenir dia pels pastors. Ells van veure en la presència del nen-Jesús la Glòria del Senyor.

Nadal ens passa del Déu Infinit, Omnipotent, Creador, Provident…, al Déu abbà. Un fet decebedor pels jueus que esperaven algú que els alliberés dels romans, que naixés en un palau, fos fill d’un gran personatge, i tingués el món als seus peus. I no va ser així.

Nadal és la festa del compromís de Déu amb nosaltres. Déu està aquí, encara que els nostres ulls no el vegin.

Nadal s’ha de veure amb els ulls de l’Esperit que ens ha obert Jesús.. En aquests nen que contemplem, Déu ens ha fet present la seva gràcia. Hi ha en ell un ressò de les paraules del baptista: «Convertiu-vos». «El Regne de Déu ja és aquí».

Estem davant de la gran NOTÏCIA, que ens diu que aquest món no és de la nit, de la desgràcia, de la mort, de l’absència de Déu. El nen ens revela que aquest món ja pot ser  el REGNE

La nit es presenta plena de senyals simbòlics. És de nit, només uns pastors vigilen els remats. Les hostatgeries de Betlem estan plenes a vessar. En un estable hi ha una parella amb dificultats. Però de cop, la nit s’il·lumina amb la Glòria i la paraula del Senyor.

I ara, la pregunta és obligada: On és el teu Déu? No el busquem en els palaus ni a la Jerusalem sagrada. Tampoc en el temple, ni en el culte, ni en el sacerdoci, ni en la saviesa dels escribes o teòlegs. Jesús, ha de ser per a nosaltres la llum que foragita la foscor de la nit del món; és un repte. Ens fa creure en l’altre món sense que el puguem veure.

No es fàcil, tal vegada impossible, creure en Déu veient el que veuen els nostres ulls en aquest món: tanta injustícia, tant de dolor... Resulta aspre veure-hi la ma de Déu. I és perquè ho mirem al revés. Primer cal creure en Déu, i després intentar il·luminar la nit de la vida amb aquesta fe.

Aquesta és una nit per a descobrir, amb goig i sorpresa, que verdaderament el Regne de Déu està en el cor de tots els humans. La nit segueix essent nit, segueix havent-hi dolor i envelliment i desgràcies; seguim anhelant moltes coses que ens degraden; encara vivim en la nit. Però en la nit també hi ha llum per a veure més coses i més verdaderes. Aquesta llum és Jesús.

 Extracte del comentari de José Enrique Galarreta* de l’evangeli (Lc 2.1-14)**

*.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

**.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada