Quin Nadal celebrarem enguany? Tal com van les coses, tindrem celebracions litúrgiques en esglésies buides --sense assistents--, i trobades familiars amb absències importants, per decessos o impediments (recomanacions sanitàries) d’agrupaments familiars més enllà dels nuclis (bombolles) més íntims.
Però celebrarem Nadal, malgrat tot.
Potser les limitacions en manifestacions litúrgiques, folklòriques
i familiars, ens apropin a l’essència del Nadal.
Perquè, quin sentit té per a nosaltres Nadal?
Fa vint segles, que en un lloc, molt lluny d’aquí, es conte
que hi va haver un naixement molt singular. Per alguns va néixer un gran
profeta, per altres el Messies o Crist, per uns altres --més aviat pocs--, el Fill
de Déu. Però el que ningú pot negar és que aquest naixement va canviar el curs
de la història de la humanitat. Algú ens va dir, a partir d’aquest moment, que
Déu no era un ser llunyà i venjatiu, sinó que era proper i ens estimava com un
pare.
Aquest és el sentit profund de Nadal: fer-nos present,
recordar-nos una vegada més, que Déu es va fer home en Jesús i ens va revelar
el misteri de la salvació. Que algú va donar la vida per a tots nosaltres,
manifestant-nos la qualitat de l’amor que ve de Déu.
Amb pandèmia o sense, Nadal segueix essent Nadal. És a
dir, ens fa actual la irrupció de Déu a la història de la humanitat, fent-nos
costat en allò que sigui la nostra vida.
La vida ens pot dur a la creu, però Nadal sempre ens duu a la resurrecció.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada