Joan Baptista és el Precursor: anuncia al qui ha de venir; la presència de Jesús. Els deixebles de Joan, a ben segur, que creien que era ell «el que esperaven». I no. Ell només era «testimoni de la llum.»
L’evangeli encara ens presenta
el Baptista per mitjà de cites bíbliques: (a l’Èxode, es parla d’ell i també ho
fan els profetes Malaquies i Isaïes). Per això a Jesús se l’anuncia com «el que
ha de venir», per a donar sentit a la llei, per a culminar l’obra feta pels
profetes de l’AT. Joan predica la
penitència, la conversió. Són la millor forma per a preparar la vinguda del
Senyor.
Amb el baptisme, Joan reclama
la purificació; estar disponibles davant del Senyor que arriba, per a
salvar-nos.
L’acció de Déu i la nostre resposta
tenen una actitud d’encontre entre persones. Quan dos es busquen caminen per a
trobar-se. Déu s’apropa i nosaltres anem vers ell.
No hem de intentar entendre
Déu, sinó d’ acceptar-lo tal com és, tal com se’ns mostra. La Paraula, que és
Jesús, no ens diu com és Déu, sinó com
es comporta amb nosaltres.
A Déu el trobarem en Jesús, que
és el lloc de coneixement i encontre amb Déu.
El Déu del Jesús anunciat per
Joan ens mostra Déu amb unes característiques molt definides: es dirigeix
especialment als pobres, als oprimits, als captius… Aquesta orientació serà la
tònica característica de l’actuació de Jesús. Déu no és pels poderosos, ni pels
savis ni pels rics. Ni tampoc pels pontífexs, ni pels “sants”. Déu és de tots i
per a tots.
Aquesta relació amb Déu és el
fonament de la profunda alegria que presideix l’Advent com a preparació de Nadal.
¡Podem conèixer Dèu perquè ell ve a trobar-nos. Nadal serà la celebració d’aquest
encontre amb Déu. Jesús-Emmanuel (Déu amb nosaltres, Salvador), és el resum de la
nostra fe i de la nostra esperança.
L’Advent ens prepara per la Bona
Nova. Hem utilitzat tant aquesta expressió que ja no la valorem. Jesús ens
porta una notícia, una novetat, i aquesta novetat és bona. Queda enrera el Déu temible,
llunyà... Déu és una mare que passa ànsia pels seus fills, que vol el millor per
a ells. Per això parlem de Bona Notícia, i per això, la nostra primera resposta
és l’alegria.
Avui és un diumenge per a
sentir i per examinar-nos Per sentir un profund
alleujament al reconèixer (tornar a conèixer, assabentar-se, descobrir) a Déu,
tal com ell s’ha deixat veure. L’Advent és temps d’examen. Creiem el Déu Salvador
que Jesús ens mostra, o encara creiem en un ídol que no existeix?
Avui és un diumenge per a la
conversió: «anunciar la Bona Notícia als pobres, embenar els cors trencats,
pregonar als captius la llibertat.».
Avui els cristians hem de viure
aquesta alegria i dur l’esperança al món. Una esperança pels pobres i
necessitats, que no pot ser un adjectiu afegit a una fe preocupada pel dogma,
el ritu o la norma. Aquesta no es l’esperança que ens porta l’Advent, als qui
volen seguir l’exemple del Jesús que ve.a nosaltres.
*.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada