Només uns pastors van tenir el privilegi d’assistir al primer Nadal de la història. Així ho conte l’evangeli de Lluc i s’ha fet tradició en el món catòlic. Eren «pastors que vivien al ras.».(Lc 2,8) I, «Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum.».(Lc 2.9).
No hi ha dubta que Jesús
va néixer en un moment històric i en un lloc que Mateu i Lluc ens diuen que va
ser Betlem: «Després que Jesús va néixer a Betlem» (Mt 2,1). «...al poble de David, que
es diu Betlem.» (Lc 2,4)
Cal tenir present el que
diuen els teòlegs i exegetes, que els evangelis no són necessariament «relats
de successos», sinó «teologia narrativa». No ens orienten a la racionalitat
dels fets, sinó a promoure una «vivència personal.»
La humanitat de Jesús no
es pot posar en dubta. Hi ha un cens oficial que dóna raó dels seus pares. I, a
partir d’aquí, els evangelistes s’ocupen de dir-nos que Déu, a través de Jesús,
entra a formar part de la història humana.
Pastors i Betlem formen
part d’aquest relat. Ser pastor era una feina menystinguda en aquell temps. I,
Betlem, era «la més petita de les principals viles de Judà.» (Mt 2,6). Tanmateix,
«quan Déu decideix enviar la seva Paraula als homes, ens envia un nen que no
sap parlar.» (Fray Marcos)
Només podem entendre Nadal,
des d’una actitud de silenci. Déu se’ns comunica des de dins nostre, si som
capaços d’escoltar-lo. Les celebracions només són una ajuda perquè puguem interioritzar
el gran misteri d’un Déu que se’ns dóna gratuïtament.
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada