Selecció del
comentari de l’evangeli (Jn 21,1-19)
L’experiència pasqual «és una experiència interior que si no es té és difícil explicar-la».
«No hi ha ni paraules ni conceptes per explicar la realitat viscuda pels primers cristians i per això van haver de recórrer a crear relats simbòlics. El problema el tenim nosaltres, si els volem interpretar com si fossin cròniques de successos i no volem entrar en el verdader missatge que ens volen transmetre [...] l’absoluta seguretat de que Jesús era viu».
«La mort del Mestre» es va produir en unes circumstàncies radicals: «les autoritats religioses i romanes van pretendre no només matar Jesús, sinó esborrar-lo de la memòria» dels seus seguidors. «La condemna a ser crucificat» era ignominiosa i impedia conservar-ne la memòria.
Però els primers cristians «van tractar d’explicar la mort de Jesús a la creu» eliminant la voluntat d’oblidar-lo «perquè per a ells Jesús ho era tot». Per tant, estem davant d’un relat «en el que res és el que sembla, perquè tot és molt més».
Per això «les aparicions responen a un esquema teològic» i no pretenen dir-nos «el que va passar en uns llocs i en uns moments determinats, sinó transmetre’ns l’experiència d’unes comunitats que desitgen que altres cristians d’altres comunitats visquin en la mateixa realitat que ells viuen».
«Jesús es va tornar a aparèixer» (Jn 21,1) Això és; «es va manifestar» (ephanerôsen) que vol dir «sorgir de la foscor».
En llenguatge joànic, això és passar de la nit al dia (quan clareja), es quan es produeix la «manifestació del celestial en un marc terrenal». En aquestes circumstàncies, els apòstols perceben Jesús «no a través dels sentits, sinó en una experiència interna».
Context
Els deixebles estan pescant, despreocupats de la «missió universal que els espera». Estan junts, formen comunitat.
Han passat una nit, que vol dir «amb Jesús absent, sense pesca». Aquesta és una dada important que ens vé a dir que «sense el Mestre, la tasca és infructuosa, estèril».
Però Jesús es fa present i pren la iniciativa.
Continua el llenguatge simbòlic per a dir-nos que: A la primera llum del matí, «que vol dir presència de Jesús», reben la seva salutació.
Com una conversa entre amics els diu: «Nois, no teniu res per a menjar?» (Jn 21,5). I, en dir-li que no..., els recomana que tirin novament la xarxa. «està posant a prova la seva disponibilitat per l’exigència del servei que els encomanarà». Jesús ha acabat la seva obra, ara l’han de seguir fent els apòstols. «Jesús seguirà en la comunitat, però sense actuar directament». Ara és la comunitat la que ha d’actuar.
L’apòstol que Jesús «estimava diu a Pere: --És el Senyor» (Jn 21,7) Els altres apòstols «arriben a terra amb «la xarxa plena de peixos» (Jn 21.8) i, «veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi. (Jn 21, 1-9)
Fixem-nos en el detall. només «un d’ells» s’adona de la presència de Jesús, no pas perquè té millor vista, sinó perquè «té més experiència del seu amor». Només ell «sap llegir les senyals inequívoques de la seva presència» enmig de la comunitat.
Jesús els espera a terra perquè «la terra és el lloc de la comunitat que viu amb Jesús».
Cal distingir en aquest relat les dues presències d’aliments. Un d’ells és un do gratuït que ens ve de Déu. L’altre s’aconsegueix amb l’esforç personal que es manifesta en el treball a favor dels homes.
El do de l’aliment és fa palès ara que Jesús invita a menjar el que ell mateix ha preparat.
El paral·lelisme és clar amb l’escena de la multiplicació dels pans i els peixos.
«Jesús és ara el centre de la comunitat que irradia la força de vida i amor. La presència de Jesús fa que els seus siguin capaços de lliurar-se als altres, com ell va fer»
Aquesta és la missió que se’ls encomana: reconèixer-lo a ell i comunicar-lo. «El diumenge passat se centrava el dubte en Tomàs. Avui veiem que és Pere qui dubta», però no de «reconèixer-lo com a Senyor» sinó del seu comportament com a «servidor a imitar».
Però només un lliurament als altres com ho feu Jesús, pot posar de manifest l’amor que se’ls tingui. «Pere comença el camí per a comprendre que Jesús no és el Senyor, sinó l’amic».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada