Escrit
original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
En carta als efesis, Pau feia
aquesta oració: «Demano al Déu de
nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de
comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell. I li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè
conegueu a quina esperança ens ha cridat», (Ef 1,17-18)
Les set setmanes que separen Pasqua de
la Pentecosta és el temps necessari perquè els seguidors de Jesús arribessin a
la comprensió dels fets i les paraules del Mestre. La Pentecosta és
comprensió!. Pau no demana a Déu intel·ligència, sinó el «do espiritual de
comprendre la seva revelació»; que «l’esperit ens il·lumini interiorment». «El
verdader coneixement no ens ve de fora, sinó «d’allò que experimentem en el
nostre interior». Cap factor sensible, ni normativa ni ritual «serveixen de
res, si no ens condueixen a una experiència interior i van acompanyades
[d’algun tipus] de vida entregada als altres».
Amb la Pentecosta hem arribat al final
del temps pasqual, que va començar el Divendres Sant i acaba amb la narració
del Jesús glorificat (Ascensió) que torna a allà d’on va sortit, havent «complert»
la seva missió a la terra. A partir d’ara ens queda el seu esperit, que és el
mateix que el del Pare («el Pare i jo som U») perquè ens ajudi a comprendre
allò que encara ens és un misteri.
En el fragment de l’evangeli d’avui
Lluc recull «la visió mítica del món» del moment en que es va escriure. Es
creia, aleshores, que hi havia tres estadis. «L’estadi superior, on residia la
divinitat i des d’on havia baixat el Verb. L’estadi del mig, la terra on vivien
els humans que havien de ser redimits. I, l’estadi de baix, on malvivien els
dolents en espera de ser rescatats de les forces del maligna». Des d’aquesta
lògica, doncs, «Jesús havia de tornar al cel» (ascensió), després de la seva etapa
terrenal i deixar pas a l’Esperit (Pentecosta) .
L’home Jesús va estar guiat per
l’Esperit de Déu per a dur a terme la seva obra messiànica. Tanmateix, ungit
per la resurrecció com a Messies-Crist-Senyor, ens ha deixat el seu propi
esperit, com va prometre, que no ens ha abandonat ni ens abandonarà mai al
llarg de la nostra vida, per tal que «continuem la seva obra: vivint la mateixa
realitat i donant-ne testimoni.
Durant aquest set diumenges hem
escoltat paraules com: resurrecció, ascensió, asseure’s a la dreta de Déu, enviament
de l’Esperit, totes elles com a realitats pasquals que només pretenen expressar
una mateixa veritat: que «el final d’”aquest Home" dit Jesús, no fou la mort
sinó la Vida».
«La donació total que va fer Jesús de
sí mateix i la seva identificació total amb Déu el van portar a la total i
definitiva glòria». Segons l’evangeli de Lluc tot va succeir el mateix diumenge
de resurrecció. Però el mateix evangelista, en els Fets dels apòstols, ho
descriu com un procés «d’assimilació lenta. Això devia ser fruit de l’experiència
viscuda en la seva comunitat, en que el fet inexplicable de la resurrecció no
es va comprendre de cop i es va haver d’anar assimilant lentament. Per això en la
seva narració segona va anar introduint els fets més importants (Santíssima
Trinitat i Ascensió) per tal d’aprofundir aquestes realitats metafísiques situant-les
de forma separada dins del model de les «set setmanes» del poble jueu.
Ja se sap que canviar les mentalitats,
sobretot en allò que afecta la fe, són processos llargs. També els fonaments de
l’Església actual es van anar construint poc a poc, al llarg de molts segles
partint de les experiències de les petites comunitats cristianes i de la
necessitat d’adaptació a l’evolució cultural dels pobles on s’ha anat introduint
el cristianisme. .
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada