(Jn 13,31-35)
L’evangeli d’avui, «és una verdadera catequesi per a la comunitat.
Joan no reprodueix «un discurs de Jesús, sinó que recull la cristologia que la seva comunitat ha anat elaborant al cap dels anys».
Els cristians van anar descobrint «el manament de l’amor», que trencava esquemes i «encara avui ens costa d’assimilar», tot i ser «l’essencial» del cristianisme. «Només Jesús va ser capaç d’estimar, fins i tot morint a la creu»,
El manament de l’amor «és eminentment pasqual». Llegim a les cartes de Joan: «nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. Qui no estima, continua mort» (1Jn 3.14)
El cristià verdader és aquell que pot contestar afirmativament, aquestes preguntes: «Estimo de debò als altres?» I, «l’amor als altres és el meu distintiu cristià?; ajudo a aquell que realment em necessita?».
Hem de reconèixer, que en general, «ens hem esforçat en el compliment de les normes, a creure en veritats [dubtoses] i en celebracions de ritus [...], i ens hem oblidat del que és essencial: l’amor als altres»..
Ens hem entestat en «considerar l’amor com un precepte i això és un error. Estimar és un acte de voluntat, que té com a únic objecta difondre el bé»
En l’evangeli d’avui se’ns diu que «Ara el Fill de l'home és glorificat, i Déu és glorificat en ell», Però de quina classe de glòria estem parlant?. Jesús havia rentat els peus als seus amics, com un esclau i surt del cenacle quan la seva mort ja estava decidida pel sanedrí? La seva actitud només té una explicació versemblant: «que es manifesta en l’amor que significa el do de Jesús. Un amor que és, a la vegada, la glòria de Déu i la glòria de l’home Jesús». Aquest és el significat de la paraula grega (doxa): «transcendència i santedat (=majestat) de Déu que l’home ha de reconèixer». La versió hebrea parla de (kabod) que fa referència a la «manifestació que Déu fa de sí mateix a través de fets extraordinaris a favor del seu poble».
L’original del text de Joan és que la «glòria de Déu es manifesta en l’amor» que Jesús transmet: «La glòria, no la rebo dels homes» (Jn 5.41) sinó de Déu. Morir per amor als demés és la màxima glòria que es pot obtenir.
Jesús crea un moment íntim quan anuncia als deixebles la seva mort: «Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps». (Jn 13,31-33a) i els dóna un nou manament en forma de testament: «que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34) En la Llei de Moisès regia una relació jurídica entre Déu i el seu poble. En la nova aliança de Jesús, l’únic que importa «és l’actitud de servei».
Es tracta d’un manament que no s’imposa sinó que cal «descobrir-lo dintre nostre com a do incondicional de Déu, i que a través nostre ha d’arribar a tothom».
Jesús es presenta com «el fill de l’Home»" (model de l’ésser humà). És el cim de les possibilitats humanes. «Si us estimeu els uns als altres [...] Tothom coneixerà que sou deixebles meus». (Jn 13,35)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada