DONAR LA VIDA, MENTRE ES VIU, EN VIDA DEFINITIVA

Selecció del comentari de l’evangeli (Jn 10,27-30)

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

La lectura d’aquest evangeli abandona les aparicions de diumenges anteriors per donar pas a textos que ens parlen de Vida definitiva, i són la clau per a comprendre amb profunditat el temps pasqual.

És un error pensar que la vida eterna s’assembla a la biològica. Seguim esperant que «la mort ens durà a una mena de vida semblant a la que ara tenim» però sense mancances. Però els evangelis ens «parlen d’una Vida molt diferent a la biològica que vivim ara i aquí».

«S’a de néixer de nou», ens diu Joan en el seu evangeli, perquè «qui neix de la carn, és carn. Però qui neix de l’Esperit, és Esperit».

Això queda clar en la versió grega de l’evangeli quan en parlar de donar la vida (morir per) utilitza la paraula «psykhê» que significa «personalitat psicològica». Això és el que es manté després de la mort.

Avui l’evangeli ens parla del pastor que dóna la vida per les seves ovelles. Joan es recolza en l’AT, en que la imatge del pastor és molt freqüent, per a situar la sol·licitud de Déu pel seu poble. Ezequiel parla dels pastors quan es refereix als dirigents que actuen en nom de Déu i que Jesús va traslladar als dirigents jueus  del seu temps:

«  Ai dels pastors d'Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat? Vosaltres, en canvi, us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat. (Ez 34, 2-3)

Una figura, la del pastor, que probablement Jesús mai es va atribuir. No és versemblant «que Jesús es presentés com el pastor de ningú», i pel gran respecte que li mereixien, «considerés ovelles» els que el seguien.

El que destaca en Jesús són «les relacions humanes que, de igual a igual, va mantenir amb tots els demés». És un error, per tant, creure «que es va considerar més que ningú, aquell que es va posar al servei dels altres». Una cosa diferent, és que «com a model de comportament humà, de la seva preocupació pels altres se’n faci un símil amb la «sol·licitud del pastor que cuida de les seves ovelles».

Jesús és un model de comportament humà, com ja s’ha dit, i per la seva «preocupació per tots» pugui ser presentat, també, «com a model de relació entranyable amb Déu».

Els cristians, més que «sentir» què diu Jesús, hauríem d’aprendre a «escoltar-lo». I no «acceptar només allò que encaixa amb els nostres interessos [...], sinó de ser capaços de canviar les nostres conviccions».

«Les ovelles segueixen el pastor sense saber on les porta». Els cristians que escolten Jesús saben que aquest els posa en moviment, per tal de «donar a conèixer (predicar) la bona notícia». Aquesta serà la «manera de (descobrir Jesús, semblant al pastor) que ens condueix al compliment del que Déu espera de nosaltres».

Aquell que segueix Jesús troba la «Vida definitiva: la Vida en l’esperit». Viure el que va viure Jesús i acceptar el que li va passar: «aquest és el verdader sentit del misteri pasqual». Arribar a poder dir com ell: «Jo i el Pare som u». (Jn 10 27-30)

Ja sabem que les frases de Jesús que trobem en els evangelis, no van ser són pròpiament pronunciades per ell. Són ressonàncies de transmissió oral que van anar calant en les comunitats cristianes. Però de la que no hi ha dubta que va ser pronunciada per Jesús és la de «abba», que més enllà de la relació pastor - ovella ens revela la relació que hi ha, a través de Jesús, entre Déu que ens dóna la seva vida, i l’home que és qui la rep.

Jesús ens va donar la vida que li va donar el Pare, morint com va morir. «Déu li comunica (en temps present) aquesta Vida i ell la comunica als que el segueixen». «Jesús és així manifestació de Déu i model d’Home».

Cal deixar les aparences i aprofundir en allò que realment som. Els orientals en diuen arribar a la «il·luminació» i els nostres místics han arribat a la convicció de que «eren una sola cosa amb Déu».

Selecció i redacció: Salvador Sol