Escrit
original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
L’amor de que ens parla
Jesús: Estimeu-vos, «és la conseqüència d’una experiència interior, que ens
relaciona amb Déu i amb nosaltres mateixos«. A Déu el tenim «en el fons del
nostre ser». En aquest sentit «l’amor que manifestem als altres és només
l’isberg de l’amor que portem dins».
L’evangeli d’avui ens
presenta el discurs de comiat de Jesús, partint de «l’experiència d’amor que la
comunitat joànica ha experimentat al llarg de setanta anys». Per tant, no podem
dir que es relati «el que va sortit de la boca de Jesús, sinó allò que els
cristians d’aquella comunitat van anar descobrint i incorporant a la seva manera
de viure individualment i col·lectivament. «Això pot ser que el faci encara més
interessant, perquè demostra com l’¡acció de l’Esperit ens va donant a entendre
què significa seguir Jesús».
El cristianisme no és
fruit d’un dia. «Les comunitats cristianes, van haver d’anar descobrint l’experiència
que Jesús tenia de Déu (=Pare) i la manera com va viure aquesta experiència».
És molt difícil voler
«expressar aquesta experiència personal», perquè els relats evangèlics són
polièdrics. «La quantitat de models que trobem en els evangelis, no sempre
coherents en sí mateixos, ens diu que a Déu no se’l pot entendre d’una sola
manera, agafant les paraules al peu de la lletra, perquè no hi ha paraules adequades,
i cal situar-les en el seu context». Cosa que no sempre és fàcil .
Cal insistir en
l’escassetat de paraules de que disposem per a poder-nos explicar i entendre bé,
el misteri pasqual. Perquè una cosa és la precisió del llenguatge disponible i
un altre la realitat que volem transmetre. «Com es pot explicar de forma
plausible que Déu i Crist són u, i que no han de venir d’enlloc perquè ja els tenim dins, en el fons del
nostre ser. Fins i tot, des d’abans d’existir nosaltres?».
Amb els coneixements que
tenim avui de física i química, «com podem entendre que se’ns digui que hagi
estat Déu qui ha fet possible la nostra (la meva) existència?».
«Déu i Crist no venen...
Soc jo qui ha de descobrir que viuen en mi, des del moment de la meva concepció».
Per tant, el fet que no vinguin des de fora fa que «tota mediació, sigui
personal o institucional, no tingui cap sentit». L’Esperit és la «força divina que
actua» sobre la comunitat, però d’una manera especial sobre la meva consciència
«En l’AT. la presència
de Déu es localitzava en espais concrets: a la tenda de l’encontre o en el
temple [...]. Però des de les ensenyances de Jesús, el lloc on Déu es fa
present, és en l’home / dona, quan aquest el manifesten, amb les seves obres, a
l’exterior».
En el discurs de comiat, Jesús fa referència a l’Esperit:
«l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo
us he dit, i us ho farà entendre». (Jn 14,25)
Mentre Jesús va estar
amb els deixebles, aquest «escoltaven, sense entendre, les seves paraules, i només
veien el seu físic i les seves manifestacions humanes, però no la realitat de
Déu que vivia amb ell».
Jesús s’acomiada dels
deixebles desitjant-los-hi la pau: (shalom). «La pau que ens dóna Jesús, no és
un dit i fet; és fruit de l’amor que sentim dins i hem d’aprendre a transformar-lo
en accions d’amor de cara als altres. Només l’Amor que descobrim en la nostra
vida i externalitzem ens pot dur la pau verdadera».
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada