Selecció no revisada per l'autor)
CONTEXT
Avui
anem directament al context perquè el text és continuació del que vam llegir el
diumenge passat. L’apòstol Joan, sense fer cas a allò que acabava de dir Jesús,
planteja una qüestió aliena al que s’està tractant. El fet és més profund del
que sembla, sobretot si recordem que els deixebles no van poder expulsar cap
dimoni. (cf. Mc 9, 14-29), i en canvi en van trobar un que no era de la colla,
que si que ho feia.
Això
passa després del que havia dit Jesús; que el qui vulgui ser dels seus ha de carregar
amb la creu. I, haver-los advertit que el qui vulgui ser primer ha de ser l’últim
i el servidor de tots.
Una vegada
més, Jesús els ha corregit l’afany de superioritat que tenen. Volen ser ells els
qui controlin el moviment que Jesús inicia.
La
resta de l’evangeli que hem llegit avui no és un discurs, sinó una col·lecció
de dites que es poden atribuir a Jesús.
«No és dels nostres» (no ens segueix). Tant en un cas con l’altre, aquesta
frase significa exclusió, cosa que el cristià no ha de fer mai, perquè va en direcció
contrària a la línia de l’evangeli que promou la unitat (per l’amor) i no una
causa de discòrdia. «Qui no està contra nosaltres, està amb nosaltres» (Mc 9,40).
El
Regne no exclou a ningú, ni si pertany per una qüestió d’ADN, sinó per la
voluntat personal i l’esfors per néixer de nou i assolir una nova actitud vital
morint a allò que és només terrenal.
Tots
estem convidats a buscar amb sinceritat el bé de les persones. Aquesta és la
condició de pertinença al Regne, perquè és la mateixa actitud de Déu.
En
temps de Jesús, ser posseït pel dimoni era el paradigma de tota opressió, i la
seva expulsió significava alliberament. En contra de tots els moviments
religiosos de l’època: saduceus, fariseus, Qumran, etc., Jesús anuncia un Déu
que és amor i no exclou ningú, ni tant sols els pecadors.
Considerar
absoluta la idea que es tingui de Déu és la millor manera d’entrar en el fanatisme
i en la intransigència. Monopolitzar Déu, es negar-lo.
En
passar per Samaria, un dels deixebles diu a Jesús que mani baixar foc del cel, que
els destrueixi, per no haver-los acollit. Però Jesús es va limitar a dir: no
sabeu de quin esperit sou. Aquest no és el meu esperit. Malauradament, al cap
de dos mil anys seguim sense saber-ho. Seguim pretenent defensar Déu, sense
adonar-nos que el que estem defensant són els nostres interessos.
En el Regne no es tolera simplement allò
dolent que hi ha en els altres. Es tracta, ben al contrari, d’apreciar tot el
que hi ha de bo.
L’esperit
de Jesús va molt més enllà de l’àmbit del cristianisme oficial. Aquella frase:
«patrimoni de la humanitat», es podria aplicar a Jesús sense cap mena de restricció:
Crist no és de l’Església. En realitat, el missatge de Jesús no pot quedar tancat
en cap església. Jesús va intentar que el fet religiós tingués només com
objectiu fer éssers cada vegada més humans. Qualsevol religió que no persegueixi
aquest objectiu, és falsa.
Tot el
que va a favor de la persona humana està amb Jesús. Igual que qui treballa per la
justícia, per la pau, o per la llibertat, és cristià. Res del que pugui fer
algú a favor d’allò més humà ha de ser considerat aliè a un seguidor de Jesús.
Jesús
premia a qui doni un got d’aigua en el seu nom, a un assedegat, «Però [vaticina
un mal final] al qui fa caure en pecat un d'aquests petits (Mc 9,42) En aquesta cas petit no vol dir nen o nena, sinó
el que té poca fe, o una fe incipient que encara no ha arribat a ser adulta,
que encara no s’ha traduït en fets. La praxis és el que unia els primers cristians..
«Si la
mà et fa caure en pecat, talla-te-la» (Mc 9,43). Aquesta frase tant dura està construïda
a l’estil semític, per contrast. Per tant, no s’ha d’agafar al peu de la
lletra. Ni la ma, ni l’ull, ni el peu, ens pden fer caure en pecat. És, doncs,
una advertència perquè s’entengui la importància del canvi de valors que es
proposa per arribar a la humanitat autèntica. .
La ma, l’ull,
el peu, són indispensables per l’acció humana. Doncs, malgrat això, Jesús ens
adverteix: allò més indispensable ha d’estar al servei del que és fonamental pel
bé de la persona,
Selecció
i redacció: Salvador Sol
(Font: Blog: Evangeli i comentaris, Fe - Adulta)
(Font: Blog: Evangeli i comentaris, Fe - Adulta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada