CONTEXT
«Jesús se'n
va anar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea,
després de travessar el territori de la Decàpolis» (Mc 7,31). Marc no ens
situa l’acció d’avi en un lloc concret. Només ens diu que torna de Tir i
després d’un llarg recorregut arriba a un indret vora el llac de Galilea.
Tampoc justifica perquè Jesús va passar per la Decàpolis, que és terra de
pagans. Marc ens marque un itinerari geogràfic que no té cap sentit sense donar
importància al lloc concret on situa finalment l’acció. Però sabem que és vora
el llac de Galilea on succeeix l’explicació teològica entre Jesús i un sord.
EXPLICACIÓ
En l’AT, els temps messiànics
sempre s’anuncien com a moments de salvació pels pobres i marginats, que
socialment no tenien ningú que en aquest món injust es cuidés d’ells. Tanmateix, potser els hem
entès literalment i no ens hem adonat que l’anunci fet pels profetes dient que els
sords hi sentiran, i els muts parlaran, etc. en realitat no estan dient que el
Messies tondria aquesta missió. També podem llegir a la Bíblia que brollaran
fonts a les estepes, que el lleó pasturarà amb els bous i que els nens agafaran
les serps amb les mans. I ningú creu que això arribi a passar realment.
Però pels jueus de
l’època el fet de que una persona fos sorda o muda o cega o coixa, no era només
un problema de salut sinó, i sobre tot, un problema religiós. S’interpretava
que les forces del mal dominaven la persona; Com si diguéssim que Déu l’havia
abandonat, i per tant. la institució religiosa estava obligada a fer el mateix
Eren per tant, marginats per la religió, que era la major desgràcia que podia
recaure sobre ells, perquè donada la dependència de la societat civil al
compliment de la Llei, també eren exclosos d’aquesta. Jesús, però, amb la seva
actitud, manifesta que Déu està més a prop dels marginats i dels que sofreixen
Les curacions que fa Jesús s’han d’entendre com una manera de treure’ls de la
marginació religiosa, demostrant que Déu no margina ningú i que la religió no
pot ferho, i menys en el seu nom.
Marc explica l’actuació
de Jesús carregada de simbolismes, com per exemple: la imposició de mans que
era signe de la comunicació de l’Esperit, la mirada al cel per a representar la
relació íntima amb Déu. Igualment quan els apartava de la gent volia demostrar
que els separava del món injust. I le dit senyal del dit de Déu que ordena i la
saliva que era considerada com un vehícle de l’Esperit. Aparentment Jesús actúa
com a sanador. Però els taumaturg d’aleshores tractaven de fer les seves
curacions amb la màxima ostentació possible. Jesús no va per a qui. Ell vol fer
veure a tots que el seu objectiu es molt diferent.
Quan els profetes parlaven
de cecs i sords es referien a aquells que es resistien a veure l’obra de Déu i
escoltar la seva paraula. Igualment ara, en els evangelis, es vol al·ludir a
aquells que refusen el missatger de Déu, que és Jesús.
El missatge que predica
Jesús ens diu expresament que el Regne de Déu és dins nostre; és una actitud
vital de cada persona. És el descobriment de Déu en el fons del ser i es
manifesta en la manera d’actuar.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada