CONTEXTE
Avui el leccionari ens retorna a l’evangeli
de Marc, i ens situa Jesús, després del fret prodigiós de la multiplicació dels pans i els peixos, prop del llac de Genesaret, que és la part més allunyada
de Jerusalem, i on la gent era menys estricta en el compliment de les normes de
purificació La transgressió de la Llei per part
dels apòstols comentada en el relat no és pas una qüestió esporàdica sinó un
fet habitual en aquell lloc. Però els fariseus la volen destacar per a
comprometre el comportament dels deixebles de Jesús.
EXPLICACIÓ
Els deixebles de Jesús no segueixen les pràctiques
de purificació que ensenyaven els lletrats i els propis fariseus i en fan
responsable Jesús. Però aquest, no solament els hi ho permet sinó que encara va
més lluny advertint a qui els critiquen que no sempre una norma religiosa,
sigui escrita o no, té valor absolut.
Quan diu que res del que entra de fora pot
fer que l’home sigui impur, està dient que complir amb la voluntat de Déu només
és possible quan surt de l’interior de la persona, i a més, està més enllà de
tota llei.
Podem seguir mantenint la tradició, com el coneixement ancestral acumulat d’un tipus de veritat però mai confondre-ho amb
la Veritat. Jesús rebutja de pla la Llei que defensaven els fariseus com a veritat absoluta
L’Escriptura no s’ha de prendre com a
voluntat escrita per Déu sinó a l’experiència acceptada per un poble al llarg
dels segles en relació al comportament individual. Per tant, es tracta de
normatives escrites pels homes i tenen un valor relatiu, i canviant, en la
mesura en que la humanitat va adquirint nous coneixements.
No podem parlar de la voluntat de Déu si no
entenem que aquesta va llogada al nostre compromís de conversió i de millora. En
tot cas, podríem dir que la voluntat de Déu és que arribem a assolir la
plenitud d’allò que podem arribar a ser i encara no som.
El precepte de rentar-se les mans abans de
menjar no era més que una normativa elemental de higiene heretada per tal d’evitar malalties per infecció tant
freqüents en una població que vivia en contacte amb animals i treballava la
terra. Així que la prohibició no es feia en nom de Déu sinó a benefici propi.
Per tant el que critica Jesús no és la
Llei, en si mateixa, sinó la interpretació que se’n fa. En nom de la Llei
s’oprimia a la gent i els imposaven verdaderes tortures si no la complien i la
promesa de que amb el seu compliment Déu estaria al seu favor. Presentada així
els seus preceptes es convertien en veritats absolutes, de compliment obligat-
Aquest valor absolut que els lletrats i
fariseus donaven a la Llei és el que Jesús no podia acceptar. Per a ell,,
primer era el bé de la persona, perquè com ja s’ha dit, aquest és el voler de
Déu.
Inclús en el que anomenem manaments de la
«Llei de Deu» no són bons els
fonamentalismes, perquè encara que recullen el millor de l’experiència humana no
hem d’oblidar que està feta per homes, i els homes, si convé, els poden canviar.
Els manaments es van escriure per a la
construcció d’un poble en un temps en el que cada país, cada grup i giarabé
cada família tenia el seu codi de conducta. Per a tenir un poble unit era
imprescindible tenir un sol Déu. Primera condició. I unes quantes prohibicions
per a mantenir uns mínims de convivència pacífica i la capacitat de fer
justícia en cas d’incompliment.
Tornant a l'evangeli d’avui, Jesús vol
ensenyar-nos que no hi ha un espai sagrat reservat a Déu i un altre reservat a
l’home, en el que Déu en sigui absent. En la realitat creada no existeix res impur.
Tampoc té sentit distingir entre home pur i home impur, a partir de
situacions alienes a la seva voluntat. Per això la puresa no pot ser mai
conseqüència de pràctiques rituals ni
sacramentals. L’única impuresa que existeix és la que practiquen els humans quan
busquen el seu propi interès a costa dels altres.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada