Per Salvador Sol
«La meva ànima magnifica el Senyor, / el meu esperit celebra / Déu que em salva / perquè ha mirat la petitesa / de la seva serventa».. (Lc 1,46-48) El Déu de les coses petites.
El teòleg Galarreta, en el
comentari de l’evangeli (Mc 4,26-34) va escriure: «Déu actua des d’allò petit. Des de dins, amagat, sense fer soroll». Retinc a
la memòria aquesta frase que ha dit algú: «Les coses importants són les que no
ho semblen». Les coses petites, segons Jesús, són les més importants pel Regna:
«Així, doncs, el qui es faci petit com
aquest infant és el més important en el Regne del cel»(Mt 18,4)
El llibre dels Proverbis ja ens
adverteix, que: «L'arrogància
provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat» (Pr 11,2) I, «L'orgull
sempre s'encamina al desastre: primer la humilitat, després la glòria».
(Pr 18,12) Segismundo, a «La vida es
sueño» planteja aquest absurd: «¿Que hay quien intente reinar, / viendo que ha de
despertar / en el sueño de la muerte?» (Calderón de la Barca)
La humilitat és una característica pròpia
de la grandesa. També Pau ho recomana: «No feu res per rivalitat ni per arrogància; amb tota humilitat,
considereu els altres superiors a vosaltres mateixos» (Fl 2,3)
Una altre frase que em ve al cap, sense recordar l’autor,
és aquesta: «Les coses grans de la vida no són coses, són moments, records, lliçons...»
I, aquesta altre: «Gaudeix de les petites coses de la vida, perquè un dia,
mirant enrere t’aadonaràs que eren grans».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada