EFATÀ

 A Jesús li presentaren «un sord, que amb prou feines podia parlar i l demanaren que li imposés la ma» (Mc 7,32) Jesús «va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: --Efatà ! —que vol dir: Obre't!» (Mc 7,34) 

Crec que el principal problema del món, és que, a diferència de la narració de Marc, avui hi ha massa gent que no escolta, però en canvi parla pels descosits. I així no hi ha forma de que ens puguem entendre.

Efatà, és una paraula aramea que literalment vol dir: «ser obert». Ser obert d’oïda implica obrir la ment, percebre nítidament el que diuen els altres i establir-hi un diàleg intel·ligent i intel·ligible. Això és el que trobo que ens falta, per anar bé. Es diu, com a símil pedagògic, que la ment --com el paraigua i el paracaigudes-- només serveix quan està oberta. I molts van pel món amb la ment tancada.

Els sords llenguts són un problema per la societat. I, si resulta que ocupen llocs de responsabilitat, on es prenen decisions que ens afecten a tots, el problema s’agreuja. Ho estem vivint ara mateix. El senyor Joe Biden, actual president dels EE.UU. refent compromisos internacionals que va deixar sense efecte el Donald Trump, de trista memòria; la dreta espanyola i tot el poder mediàtic fent campanya contra la decisió del Govern central en relació als hipotètics indults. Fa només quatre dies, es va produir el conflicte arabe-israelí, per una qüestió territorial; «por un palmo más de tierra» com es diu en els versos de la «Canción del Pirata», d’Espronceda. I podria anar seguint...

Algú, no sé qui, va sentenciar que tenim dues orelles i només una boca. I això vol dir que s’ha d’escoltar el doble i parlar la meitat.

Efatà: no és pas difícil de llegir entre línies el miracle de Jesús.

Salvador Sol