L’ÚINICA REALITAT

Comentaris sobre l’evangeli d’avui (Mt 28, 16-20)

NO ÉS POSSIBLE EXPRESAR EL TRASCENDENT

Aquests diumenges la litúrgia ens situa en esdeveniments difícils d’entendre i el leccionari no ens hi ajuda.  Avui celebrem la festa de la Santíssima Trinitat: un Déu que està al cel, un Fill que torna al Pare i l’amor que hi ha entre els dos, que és l’Amor per definició, i és l’Esperit diví que ens inspira i ens ajuda. Això és la Trinitat: la realitat externa d’un Déu únic.

Els evangelistes van utilitzar conceptes del seu temps, amb un llenguatge ple de simbolismes i analogies per explicar una realitat transcendent que queda fora de l’abast dels nostres sentits. Llegir literalment que la resurrecció va ser el tercer dia, que l’ascenció al cel va als quaranta i que l’Esperit va baixat als cinquanta; i que la trobada del ressuscitat amb els apòstols va ser a Galilea (segons Mateu) o a Jerusalem (segons Lluc) és senzillament absurd.

Però això no vol dir que siguin esdeveniments inventats. Només que tots ells formen part d’una Única Realitat. I, és aquesta única realitat intangible, no temporal, no localitzable, la que cal tractar de descobrir per a que tingui també en nosaltres la mateixa eficàcia transformadora que van tenir amb els primers cristians. És el fet de subjectar-los al temps i l’espai el que no té consistència. (cf. Fray Marcos – Fe adulta)

...

FIESTA DE LA SANTÍSIMA TRINIDAD

Anem per parts. L’any litúrgic comença amb l’Advent i Nadal, celebrant que Déu Pare envia el seu Fill al món. Els diumenges següents recordem l’activitat i el missatge de Jesús. Quan aquest puja al cel (Ascensió) ens envia el seu Esperit (Pentecosta). Ara ja tenim determinades les funcions de cada un d’ells. Ja tenim al Pare, al Fill i l’Esperit Sant, que junts formen el Déu Únic i la teologia ha convertit en Trinitari.

Per tant, després de celebrar festes parcials avui toca celebrar la festa que en podríem dir de la Unitat-Trinitària (Un sol Déu amb tres maneres de interpretar-lo).

Tot i la seva coherència litúrgica, aquesta festa no es va instituir fins el 1.334 pel papa Joan XII. És, per tant, una festa de celebració tardana que potser pretenia contrarestar grups herètics que negaven la divinitat de Jesús. o la de l’Esperit Sant. com va passar amb el Corpus.

Vegem d’on surt tot plegat:

Déu Pare del Deuteronomi (4,32-34.i 39-40). Com és lògic en aquest text, escrit molts anys abans de Jesús, no es parla de la Trinitat.  Només es parla de Déu i de les tres actituds que mereix de part dels israelites:

1)     admiració pel que el Senyor ha fet per ells: alliberar-los de l’esclavitud, i convertir-los en poble mitjançant la Llei.

2)     reconeixement de que Jahvè és l’Únic Déu.

3)     Fidelitat al compliment dels seus preceptes.

Déu Fill, dels evangelis, sobretot el d’avui de Mateu (28.16-20) que és el més clar de tot N.T. pel que fa referència a la  formulació de la Trinitat, i dóna destaca la importància de Jesús.

Déu Esperit Sant. Bàsicament de la menció que en fa l’apòstol Pau (Romans 8,11-17) referint-se indistintament a l’Esperit de Déu-Pare, com a l’Esperit de Crist (Déu-Fill). I ho fa, pel que l’un i l’altre tenen de relació amb nosaltres.

La teologia ens diu que l’Esperi és el que ens permet observar i entendre el que Jesús ens ha ensenyat, que el Jesús de la història és el Crist ressuscitat, i a unir-nos a ell en el sofriment i la glòria. (cf. José Luís Sicre – Fe adulta)

Selecció i redacció: Salvador Sol