LA META DE JESÚS I L’INICI D’UNA NOVA COMUNITAT

Comentaria a l’evangeli de l’Ascensió del Senyor – B (Mc 16,15-20)

Per: Fray Marcos

Avui no podem seguir pensant en un Jesús enlairant-se físicament més enllà dels núvols. Aleshores, com s’¡ha de interpretar l’Ascenció del Senyor de que ens parlen els evangelis? En primer lloc intentant apropant-nos al sentiment que van tenir els primers cristians amb la resurrecció i aparicions de Jesús, i van recollir els evangelistes. Sense pretendre «arribar a saber la veritat», n’hi haurà prou, com diu un proverbi oriental, «en sortir de l’error».

Lluc que és el més rigorós narrant els fets,  només ha deixat escrit que Jesús «es va separar d’ells i fou elevat al cel». En la narració de Marc llegida avui hi ha una mica més de fantasia teològica: «fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu» (Mc 16,19).

En segon lloc, avui sabem que aquest final de l’evangeli de Marc és un afegit canònic, del s.II. Això ens permet deduir, que si el fet fos històric l’haurien documentat tots els evangelistes. Per tant, estem davant d’una narració que intenta transmetre  l’esdeveniment com «una veritat de fe».  

Totes les cultures antigues tenen narracions d’ascensions i raptes. Sense moure’ns de la Bíblia tenim el rapte d’Elies, tal i com ho explica el seu deixeble Eliseu. I en el Gènesi es parla de l’ascenció d’Henoc (Ge 5,24)

Jesús, el Senyor, «fou endut al cel». Parlar del cel, al segle I, equivalia a distanciar-se de la terra com espai físic, per endinsar-se en un misteri que només els astròlegs en sabien alguna cosa i on la teologia situa i és oracle de Déu. En el baptisme de Jesús de l'evangeli de Marc, llegim: «I tot seguit, mentre sortia de l'aigua, veié que el cel s'esquinçava» (Mc 1,10) i, en aquest cel obert Jesús retorna a la divinitat..  .   

A l’A.T, els profetes van fer referència a Jesús, al seu patiment i mort a que fou sotmès pels homes, per fer pedagogia en relació «al servent sofrent» que ha estat reivindicat per Déu, i glorificat per aquells que van viure, en primera persona l’experiència de la pasqua, que la cristologia ha anat estructurant en una cronologia seqüencial: Pasqua, Resurrecció, Ascensió, glorificació i Pentecosta». Es tracta de celebracions que es van anar introduint en la litúrgia de l’Església de forma escalonada.

Amb l’ascenció al cel, «l’home Jesús assoleix la meta definitiva: ser una sola realitat amb Déu»; el gran misteri que escapa d’una possible comprensió vist només des del punt de vista físic 
El Verb encarnat, de que ens parla Joan en el pròleg del seu evangeli, retorna al lloc d’origen: «Tot s’ha complert» (Jn 18,30), diu Jesús des de la creu..És el camí que hem de seguir els cristians i que els nostres avantpassats van condensar amb aquestes paraules: «De Déu naixem i a Déu tornem».

Els quaranta dies que van de la Pasqua a l’Ascenció, no són altre cosa que una explicació plausible d’un temps simbòlic, el que va de la conversió a l’estructuració d’una nova comunitat.

Selecció i redacció: Salvador Sol