Per: Fray Marcos
Seguint en la metàfora del diumenge
passat, ser cristià és pertanyer a la vinya, és estar unit al Pare com el sarment està
unit al cep. En això consisteix l’essència del missatge de Jesús, que ens
col·loca davant d’una de les realitats més profundes de l’evangeli: L’AMOR que ens
fa verdaderament humans.
Jesús ens dóna un nou manament que
supera la Llei. «Manteniu-vos en el meu amor» (Jn 15,9). Jesús no ens mana estimar
Déu ni estimar-lo a ell, sinó a estimar com ell estima.
En realitat el que Jesús ens proposa no
és una llei, sinó respondre a allò que Déu és per a cada u de nosaltres, i que
en Jesús s’ha manifestat de manera contundent. El nostre ha de «un amor que
respongui al seu amor»" (Jn 1,16). Un amor que surti de dins nostre, que
no se’ns imposi des de fora. Un amor que, en les obres, es manifesti el que Déu
significa per mi.
Així com Déu va demostrar el seu amor
per Jesús, Jesús va demostrar la seva estimació pels seus, és a dir, fins a
l’extrem possible. Joan ho deixa clar en la segona lectura. Això va de dalt a
baix: Nosaltres hem d’estimar als altres, perquè Déu ens estima. Descobrir aquesta
realitat i viure-la, és la tasca principal de qui vol seguir Jesús.
Perquè Déu no és un «ser» que estima
els bons i rebutja els dolents; ell és l’amor. De manera que si deixés
d’estimar, deixaria de ser Déu.
L’amor de Déu habita en nosaltres
però és una realitat que cal descobrir, malgrat que formi part del nostre ésser.
Tanmateix, Déu no pot ser estimat, perquè no podem estimar l’amor. Déu no pot
ser l’objecta de la nostra estimació, pèrquè ell és la font del nostre amor, i no
podem tornar a la font l’aigua que ens bevem. Aquí rau el perquè Jesús s’oblida
del primer manament de la Llei: «Estimar Déu sobre totes les coses». Joan ens
ho explica amb tota claredat: Només n’hi ha un de manament: «estimar els
altres, com Jesús ens ha estimat».
En el fons, se¡ns està dient que el
primer, per a un cristià, és fer l’experiència de Déu. Només, després d’un coneixement
intuitiu del llic que Déu ocupa en la meva vida, podré descobrir els motius pels
quals estimo; l’estimació verdadera.
La lectura d’aquest evangeli s’ha de
fer en clau de l’amor que no significa sacrifici ni renúncia, sinó elecció joiosa
d’una manera de viure. feta de donació. Donar la vida per la família, pels
amics i pels enemics: «Pare perdona’ls, no saben el que fan», diu Jesús mentre
el crucifiquen.
La coherència de «les dites» de Jesús
amb «els seus fets» esdevenen la lògica que destrueix la dicotomia que separa el
servent, del senyor; que ens introdueix en la dinàmica de l’amic i el germà, i ens identifica en la mateixa
essència de Déu. Ja no hi ha lloc pel «jo» ni pel «meu». Jesús ho demostra,
rentant els peus dels seus deixebles, i deixant el seu cos i la seva sang (la
vida) en l’eucaristia.
Eucaristia significa acció de
gràcies. Donem, doncs, gràcies a Déu que ens estima a tots de la mateixa
manera. Així ho van entendre les primeres comunitats cristianes, que es van
formar i van viure en el record de Jesús.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Diu nosaltres no estimem Deu perquè es l'amor, pero reconeixem el amor que ell ens te en gratitud i joia, reposem en pau a l'ombra de la seva misericordia, i això ens permet orientar l'amor que reben envers els germans i la creació.
ResponElimina