PRODUIR FRUITS D'AMOR

Comentari a l’evangeli d’avui (Jn 15,1-8)

Per Fray Marcos

El simbolisme de la vinya és molt freqüent en l’AT, però no és tan freqüent la imatge del cep.  Per això el sentit amb que Joan parla de la vinya és completament original. Per una banda hi ha una vivència personal:«Jo sóc el cep veritable (Jn 15,1). I de l’altre una projecció als altres: «el meu Pare és el vinyater». Això ens duu a una experiència pasqual que es projecta als demés: « Les sarments que no donen fruit, el Pare les talla, però les que donen fruit, les neteja perquè encara en donin més». (Jn 15,2) La clau interpretativa té a veure amb la Vida de Jesús i les seves obres amb que va anunciant el seu comiat.

Com dèiem la setmana passada, avui el llenguatge evangeli sens fa difícil d’entendre perquè no sabem gran cosa de vinyes. Però els seguidors de Jesús sabien que els ceps s’han de podar, severament, si el vinyater vol una bona collita.

Cal saber, també, que la poda es fa en dos temps al llarg de l’any. la primera abans de que broti, la segona per eliminar els serments que no duen raïm.

Amb el símbol de la vinya l’evangelista ens vol transmetre que Jesús es manifesta a través d’elements diferents però en una realitat que els transcendeix: la vida.

Jesús és la vinya «verdadera», i aquí es deixa entendre que hi ha vinyes «falses». A l’A.T. és freqüent llegir referències a la vinya, destacant que si no és productiva, no agrada a Déu, i en el llenguatge de Jesús hem de interpretar que és una vinya falsa.

«Jo sóc el cep i vosaltres les sarments». (Jn 15,5) És a dir, El cep és un i les sarments tot allò que s’hi adhereix. La metàfora no pot ser més clara: no hi ha més poble de Déu que aquell que es desenvolupa en la centralitat de Jesús, «que és la vinya verdadera». Verdadera i les seves derivades és una paraula recurrent en l’evangeli de Joan. Parla de llum veritable en contrast amb la llei; del pa verdader en contraposició al manà, etc.

Jesús vol deixar clar que:

1.- La vinya és del Pare. No intenta prendre-li el lloc, sinó predicar el Regne; com ha de ser la vida dels humans a la terra. Tots sarment que no produeixi fruit, l’arrancarà i tot aquell que en doni el podarà, perquè pugui donar-ne més. Però «vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat». (Jn 15,3) Que és com dir: vosaltres no oprimiu (que és el pecat del món) sinó que els vostres fruits de purificació, són l’amor que sentiu pels altres.  

2.- El Pare actua en nosaltres com la sàvia que dóna Vida a la vinya i que. Jesús és el primer sarment que va viure plenament d’aquesta sàvia divina.

3.- Ell (Jesús) no es considera ser Déu cristià sinó el primer cristià com el primer cristià que fent seva la mateixa Vida de Déu, ens ha indicat la manera d’aconseguir la verdadera plenitud humana. El seu missatge consisteix en que tots pugem viure aquesta Vida divina. Produir fruit no fa referència a una moralitat, sinó a la manifestació de l’amor que és una exigència de la identificació amb Déu.

4.- La vinya necessita sarments per produir els fruits que els sagraments, per separat poden produir. Només la unió amb Jesús pot produir fruits d’amor.- Per això cal estar alerta i eliminar tota la brossa que a l’Església i a un mateix li impedeix arribar a identificar-se amb l’home Jesús i, per tant, amb Déu.

Es participant de la mateixa Vida de Jesús, que és una opció personal, que es manifestarà en nosaltres la glòria de Déu-Pare.

Selecció i redacció: Salvador Sol