Comentaris a
l’evangeli del diumenge 8 d’abril de 2018 (Jn 20.19-31),
Per
Fray Marcos
Si interpretem
la resurrecció com la reanimació d’un cadàver, la comprensió de la Pasqua se’ns
complica.
L’experiència pasqual és una vivència
que va afectar vitalment als seguidors de Jesús de tal manera que els va canviar
la manera de veure Jesús i veure Déu. , Els
evangelis ens diuen que per veure Jesús després de la seva mort cal tenir fe.
El sepulcre buit, sense fe, només ens diu que algú s’ha endut el cos de Jesús.
com li va passar a la Magdalena. Talment con les aparicions, que sense fe fóra
com veure un fantasma.
La resurrecció és la convicció dels primers
cristians, la revelació que els va evidenciar que Jesús seguia amb ells,
després de la seva mort, i els comunicava Vida. Això és el que van predicar. De
forma que el kerigma amb el que es va
propagar la fe va consistir en presentar Jesús com el salvador definitiu, sense
que es parlés de resurrecció, en les comunitats de primera generació. Per a
elles, en Jesús, s’obrava la Saviesa de Déu anunciada en l’Antic Testament i
per tant, el Mestre a seguir.
La cristologia pasqual basada en la
resurrecció es va anar fent palesa per la pròpia evolució de la fe i per a
poder explicar el fonament de la mateixa. De manera que, així com la resurrecció
de Jesús no és constatable, l’experiència pasqual és un fet històric.
No sabem de quina manera els primers
cristians van arribar a la convicció de que Jesús era viu i els unia en la fe.
Però el fet constatable és que aquestes comunitat van experimentar la
necessitat de comunicar les seves experiències pasqual, com una vivència íntima
als demés, a través de la predicació i l’exemple.
El relat que avui hem llegit va ser
escrit sobre l’any cent, és a dir, gairebé setanta anys després de que succeís.
Per això és probable que aquestes aparicions siguin una narració amb més
contingut teològic que real. Més orientat a la catequesi del fet que a la historicitat
del maateix.
En
el simbolisme dels relats de resurrecció els evangelistes situen l’esdeveniment
el diumenge, que pels jueus era el primer dia de la setmana. Això simbolitza
que es tracta del inici d’una nova creació. Els primers cristians respectaven el
sàbat, com a jueus que eren, fins
fer-se fosc. Aleshores començava pròpiament una nova setmana, moment que
aprofitaven per a reunir-se «a porta tancada» i celebrar el memorial del
Senyor. Així van néixer les pràctiques cristianes i l’enfortiment de la fe. En
aquestes trobades és on situen els evangelistes les aparicions del Ressuscitat
i la incredulitat de Tomàs.
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada