Una de les columnes
fonamentals de la tradició teològica cristiana és, segurament, el dogma de la
redempció. Segons la seva explicació tradicional, aquest dogma voldria dir que la
mort de Crist hauria valgut a les persones el perdó dels nostres pecats. En
satisfer el deute contret per les persones envers Déu. La sang de Crist ens
hauria redimit.
Ara bé: això pressuposaria que
Déu Pare, ofès pels nostres pecats, hauria necessitat o volgut la mort i els
sofriments del seu Fill com a compensació o satisfacció. Però això seria una
cosa escandalosa i horrorosa, totalment impossible en un Déu Pare com el que
Jesús revela en l’Evangeli. Seria un Déu cruel i venjatiu. Probablement aquest
dogma és fals.
Donem un cop d’ull als textos
que parlen de la institució de l’Eucaristia. Sobretot el que diuen sobre la
sang.
Sant Pau (1Co, 11, 24-25):
«(...) Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu
memorial. (...) Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang.
Cada vegada que en beureu, feu això, que és el meu memorial.»
Marc (Mc, 14, 22-25): «(...)
Preneu: això és el meu cos. (...) Això és la meva sang, la sang de l’aliança,
vessada per tothom. (...)
Mateu (Mt, 26, 26-28): «(...)
Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. (...) Beveu-ne tots, que això és la meva
sang, vessada per tothom en remissió dels pecats.»
Lluc (Lc, 22, 19-20): «(...)
Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial.
(...) Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per
vosaltres.»
Les expressions «ofert per
vosaltres», «vessada per tothom», «entregat per vosaltres» i «vessada per
vosaltres» cal entendre que volen dir «a benefici de vosaltres, o de tothom,
perquè us serveixi d’aliment». L’únic autor que diu explícitament «vessada per
tothom en remissió dels pecats» és Mateu.
Si tenim en compte que Pau és
el primer d’escriure, després Marc, i més tard Mateu i Lluc, podem veure que
els primers autors no diuen res de «remissió dels pecats». Ho diu un dels dos
autors posteriors. És a dir: es pot suposar que aquest concepte va sorgir de
l’«elaboració» posterior de les comunitats cristianes. Però que Crist no ho va
dir pas... Quan Mateu escriu, la seva
comunitat ja ho havia imaginat com una cosa meravellosa que calia afegir (?). I
una cosa important: ¿és que Pau s’hauria descuidat de dir una cosa tan
important? De cap de les maneres.
Després, temps a venir, els
teòlegs van desenvolupar el dogma de la redempció com una veritat fonamental. I
així s’ha cregut fins ara.
Però avui ja està, com a
mínim, en dubte. L’autor Armand Puig, en el llibre «Jesús. Un perfil
biogràfic», quan parla de les diferents possibles causes de la mort de Jesús,
omet totalment que fos per obtenir el perdó dels pecats. Una columna de la
teologia tradicional trontolla... i segurament que haurà de ser substituïda. I
s’haurà de canviar el text de la consagració.
1.- del llibre del mateix
autor: «Per
un cristianisme en la frontera».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada