ACONSEGUIR LA VIDA ABANS DE MORIR

Comentaris a l’evangeli de Pasqua (Jn 20.1-9), per Fray Marcos

LA CELEBRACIÓ DE LA VIGÍLIA

Amb la vigília de la Pasqua l’Església realitza la litúrgia més important de l’any. Es tracta de inserir-se en l’experiència pasqual que els apòstols descobriren de la VIDA de Jesús. Els símbols centrals d’aquesta celebració són el foc i l’aigua, els elements més imprescindibles per a que pugui sorgir la vida biològica i per ella puguem entendre la Vida transcendent que no podem percebre pels sentits.

Estem recordant que Jesús digué a Nicodem que havíem de renàixer pel baptisme format per l’agua i el foc de l’Esperit.

L’aigia i el foc són els elements principals de la vida, i ens diu Joan en el pròleg del seu evangeli: «En ell hi havia la vida,i la vida era la llum dels homes» (Jn 1,4). I, en la litúrgia de la vigília se celebra aquesta Vida que és la llum de la humanitat en la persona de Jesús, que com a home arribà a la plenitud, assolí la Vida definitiva que és la vida de Déu, això és: l’eternitat .

Amb aquesta litúrgia de la vigília estem celebrant que Jesús està viu, cosa que no podem demostrar per la raó. El que Jesús té de diví i la seva resurrecció només poden ser reconeguts per la fe i el llenguatge simbòlic.

Pels apòstols, i també per nosaltres, es tracta d’una experiència interior, que reconeix que és Jesús qui ens dóna VIDA i, només, des d’aquesta experiència personal podem comprendre la resurrecció i el baptisme, passar de la mort a la Vida. .    .

LA CELEBRACIÓ PASQUAL

En aquest diumenge de Pasqua, cal recordar les paraules de Pau: «14 I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe». (1Co 15,14) «Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes». (1 Co 15,19).

Però cal tenir present que celebrem, fets teològics, no històrics i molt menys científics. El que si és un fet històric és la mort de Jesús, però la seva resurrecció no és constatable perquè es realitza en un altre pla, fora de la història, que la seva explicació va per un altre camí.

Quan en un context religió parlem de mort i resurrecció, o de mort i vida,,aquestes paraules tenen un sentit analògic. No estem parlant de mort ni de vida biològica. La mort i la vida física no són objectes de la teologia, sinó de la ciència. La teologia parla d’una realitat diferent, més enllà dels conceptes.

No hem d’entendre la resurrecció com a animació d’un cadàver. Aquesta interpretació ha estat possible gràcies a l’antropologia grega que diferencia l’ànima del cos mentre que pels jueus el «ser humà» només tenia cos. Per aquests, la resurrecció només pot ser entesa com un retorn del cos a l’univers de la matèria de manera irreversible.

Amb la mort Jesús acaba la seva trajectòria històrica. En aquest moment passa a un altre pla en el que no hi ha temps. Però pèls apòstols el succés és impactant. No havien comprés qui era aquell Jesús amb qui havien conviscut perquè esperaven d’ell un altre tipus de salvació. Només després de la mort del Mestre, van arribar a l’experiència pasqual. Van descobrir, no pas per raonaments, sinó por vivència que Jesús seguia viu i que els hi comunicava Vida. I, això és el que van intentar comunicar als demés, utilitzant el llenguatge humà de l’època, absolutament insuficient per expressar el transcendent.

La lliçó magistral és: «si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit. (Jn 12, 24) Per assolir la Vida plena, la vida de Déu, cal passar per la mort biològica i això ens situa anys llum per entendre la Pasqua . I aquest fet biològics ens situa anys llum del missatge d’aquesta festa de la Pasqua, perquè no entenem que es pugui donar valor a la Vida més enllà de la vida. «--Jo sóc la resurrecció i la vida (Li diu Jesús a Marta). Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. (Jn 11,25-26)

Selecció i redacció: Salvador Sol