Comentari a l’evangeli d’avui (Jn 10,11-18)
Per Fray Marcos
L’evangeli d’aquest
diumenge s’inscriu en la polèmica que Jesús mantenia amb els jueus. (fariseus)
després de la curació del cec de naixement.
Estem encara dins el temps pasqual, Jesús ha predicat la
voluntat del Pare de mantenir i donar Vida
als altres. Amb aquesta paraàbola, Jesús va voler denunciar a aquells que
des del poder seguen la vida en no posar-se al servei del poble.
La dificultat per
entendre avui aquest missatge està en el llenguatge. Identificar que quan Jesús
pàrla d’ovelles i pastors està referint-se als governats i als governants de
tots els temps i una manera de marcar, avant
la lettre, la relació que hi ha d’aver dins l’església. Avui, a part de no saber
gran cosa de ramts d’ovelles i la tasca dels pastors, tampoc sabem que en temps
de Jesús moltes famílies tenien unes quantes ovelles, a les que cuidaven i
protegien fins i tot arruscant la pròpia vida, perquè d’elles n’extreien la llet,
la carn, la pell... i aquest era la única manera de subsistir. El mercenari no
actuava així, Ell només cuidava les ovelles d’altres per diners i no arriscava
la seva vida per salvar-les de qualsevol perill..
La imatge del
pastor referint-se als dirigents era una figura utilitzada en els escrits de
l’A.T. L’originalitat de Joan, però, és la de «donar la vida per les ovelles»
com a metàfora de Jesús que dóna la vida, fins la mort, per salvar tota la humanitat.
Com dèiem, avui
aquest llenguatge està superat i no té cap sentit anomenar «pastors» a la
jerarquia eclesiàstica, una vegada que l’evangelista l’ha associat amb Jesús, .
. .
Comparar Jesús amb
el pastor que coneix i defensa les seves ovelles només es pot comprendre des
del binomi coneixement – amor que hi ha entre el Fill (Jesús) i el Pare.
La filiació amb
Déu, a través de Jesús, no ens pot venir de fora, sinó d’una experiència –
vivència d’amor. No es tracta només de pertànyer a una institució que anomenem
església, sinó de sentir-se unit en la seva raó de ser i en l’acció de
l’Esperit que l’empeny a donar la vida en la defensa dels drets i la llibertat
dels homes i dones sense excepcions, amb visió universalista, conscients de ser
«ovelles» d’un sol amo, que ens coneix, ens estima i ens protegeix.
Jesús és la font de
la Vida i la comunitat cristiana no la pot tancar en una comunitat, pensant en
el privilegi de ser elegits.
«Encara
tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles
escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor» (Jn 10, 16). Els cristians ens sentim part d’aquestb
ramat, però sense privilegis pel fet de ser-ho. Jesús és el «Bon Pastor»» i no el
podem tenir reclòs dins les quetre parets de l’Església.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada