Lema:
«No fixeu els ulls en ningú més que en ell». (cf Jn 2,24)
Per
l'evangelista, «Jesús és
"bona notícia"». El seu evangeli «és una contemplació de Jesús, és una
bona notícia.
En l’evangeli d’avui Joan fa un joc de paraules: «--Destruïu aquest
santuari, i en tres dies l'aixecaré». (Jn 2,19) «--Aquest santuari ha estat
construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies?», (Jn 2,20).
li van replicar els jueus. Amb la resurrecció, els deixebles van entendre que
Jesús es referia al santuari del seu cos. (cf Jn 2,22)
Jesús es mira el temple com casa d’oració: «--Traieu això
d'aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare!» (Jn 2,16) Jesús expulsa els qui «mirem els temples del nostre món i de
les nostres religions, «tan sants, respectats i estimats...» però que sovinnt els
hem convertit en «absoluts» on s'hi mercadeja la salvació sobre la base de «minúcies
enganyoses…quan l'únic "temple" real és Jesús mateix». (cf Francesc Riera, s.j. – pregaria.cat)
...
La
quaresma és temps d’aliances. «El primer diumenge amb Noè (aliança còsmica),
el segon diumenge amb Abraham (aliança de familia) i avui amb Moisès (la Llei)».
Però
ja sabem que es tracta de «personatges llegendaris. Que són narracions del s.IX
aC. i responen a experiències vitals d’acord amb les categories religioses de
cada època. Avui, aquestes narracions no es poden prendre al peu de la lletra».
«Déu
no fa pactes a canvi de... L’aliança eterna de la que va parlar Jesús, ve de l’amor.
«I aquest es dóna sense condicions ni requisits». «L’amor és l’essència de Déu
i només espera de nosaltres que descobtim la seva presència en nosaltres
mateixos».
El
temple era el centre espiritual del judaisme. També ho era per Jesús. «Però ell
va comprendre que el que allà s’hi feia» no responia a la voluntat de Déu. Cal
advertir que quan es va escriure aquest evangeli, el temple ja no existia, ni
la casta sacerdotal tenia cap influència en el judaisme. Però el cristianisme
s’havia convertit en religió i corria el mateix perill de repetir la mateixa
manera de donar culte (equivocat) a Déu».
Tanmateix,
«l’expulsió dels venedors del temple ha de ser un fet real. Forma part dels
quatre evangeli, i a més, els primers cristians, jueus tots ells, no s’haguéssin
inventat una narració tant crítica com aquesta».
«Els
evangeslites pretenen destacar que Jesús considera el temple com un lloc d’oració
i no de mercantilisme, encara que fos controlat pels sacerdots en quan a les
condicions de complíment dels requists legals. Per exemple, que el pagament es
fes amb moneda pròpia del temple i no amb moneda romana o grega».
La
frase empleda per Jesús: «No
convertiu en mercat la casa del meu Pare!» (Jn 2,16) és bíblica, està agafada d’Isaïes (Is
56.7)
La
purificació del temple passa per l’expulsió dels venedors, i a la vegada per destacar
que «és lloc d’oració», i no només pels jueus, «sinó que queda obert als
extrangers i eunucs que la Llei prohibia»..
El
temple que Jesús pretén restaurar en tres dies és el propi cos de la persona. D’aquí
que en l’Apocalipsi es digui: «--Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb
els homes. Ells seran el seu poble i el seu Déu serà "Déu que és amb
ells"». (Ap 21,3)
«Els
jueus demanaven a Jesús l’origen de la seva legitimitat» i Jesús va demostrar
que «el seu cos (destruit) va ressuscitar el tercer dia, convertit en el nou
santuari» dels cristians. (cf Fray Marcos. Evangelio y comentarios – Fe adulta)
Selecció
i redacció: Salvador Sol .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada