JESÚS SERÀ «ENLAIRAT A LA CREU»

Comentaris a l’evangeli d’avui (Jn 3,14-21)

Foscors.- Nicodem és un fariseu, dirigent dels jueus i va atrobar «Jesús de nit» (en la foscor) «i li digué: --Rabí, sabem que ets un mestre enviat per Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals prodigiosos que tu fas si Déu no estigués amb ell». (Jn 3,1-2)

Jesús, el Mestre, l’alliçona:  «així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna. (Jn 3,14—15)

«La conversa entre Jesús i Nicodem esdevé lluminosa en aquella  foscor de la nit i en aquella foscor de la ment i el cor del fariseu».

Mirada.- Jesús serà «enlairat a la creu» i, des de la creu «guareix i dóna vida». Jesús «enlairat a la creu ha de ser» vist amb «una mirada que surt del cor, d’aquell que descobreix, que a la creu li ha portat» l’acompliment «d’entrega» a la «missió del Pare en benefici de [tota] la humanitat». Perquè: «Déu estima tant el món, que ha donat els seu Fill únic, perquè no es perdi cap dels qui creuen en Ell, sinó que tinguin vida eterna» (Jn 3.16 ). 

Perdó.- «La força guaridora ve de la força de l’amor de Déu». És «a la creu [on] hi ha l’amor que nosaltres [...], no vam voler veure, ni rebre ni viure. I aquest és el nostre pecat». Però «el seu perdó està sempre a disposició de la mirada penedida del pecador».

Vida.- Jesús «enlairat a la creu [...],no solament perdona, sinó que dona vida, i vida per sempre». Així ho afirma Pau: «És per gracia que Déu ens ha salvat».És «amb Jesucrist [que] ja hem ressuscitat». I, no pas pel «fruit de les nostres obres, sinó pel do de Déu».(cf Francesc Xicoy, s.j – pregaria.cat.)

El context de l’evangeli d’avui «parteix d’una conversa entre el Rabí Jesús i el dirigent fariseu Nicodem». Jesús li diu: «--T'ho ben asseguro: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt».(Jn 3,3) «De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit». (Jn 3.6) Nicodem demana per la nova interpretació de la Llei que fa Jesús, i aquest no parla de noves interpretacions sinó de vida nova.. 

L’explicació.- Moisès conduïa el poble rescatat d’Egipte i en un moment de confusió (foscor) mostra als seguidors que havien construït un vedell d’or, el déu egipci Ranenutet, representat per una serp. Jesús presenta als jueus, «en un moment de foscor» un altre símbol: la creu, que representa mort i vida, humiliació i exaltació.

Quan Jesús diu: «el Fill de l'home ha de ser enlairat» (Jn 3,14) «va molt més enllà de fer al·lusió a la serp de Moisès. Ell parla de la creu com a manifestació suprema de l’amor i la lleialtat de Déu [...]. Jesús ha estat enlairat per la seva identificació amb Déu».

Jesús «canvia la manera d’entendre la moral. Des de la visió farisaica (i la nostra), Déu jutjarà els homes i les dones després d’examinar les seves accions». Per l’evangelista «cada actitud, cada acte, duen incorporades la justícia de Déu». Però sembla que els humans, «preferim les tenebres a la llum». (cf Fray Marcos – Fe adulta)

Selecció i redacció: Salvador Sol