Comentari de J.A.Pagola
Altres comentaris:
Avui, Diumenge de Rams, es llegeix tot el relat a la
passió de Jesús escrit per Marc, que per la seva llargada no reprodueixo. Però
no m’estic de seleccionar algun comentari en relació al mateix.
Pel teòleg José Luís Sicre, Jesús ha guanyat als seus
adversaris: escribes i fariseus en la interpretació de la Llei, però ara s’enfronta
al poder religiós i polític «que decideixen
guanyar-lo en el terreny físic». (Mc 14,1) Jesús sap que serà condemnat a mort.,«Judes
Iscariot, un dels Dotze, se n'anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los
Jesús». (Mc 14,10) Sap que els deixebles es dispersaran: «Llavors Jesús els digué: --Tots
fallareu, perquè diu l'Escriptura: Mataré el pastor, i les ovelles es
dispersaran. Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
((Mc 14,27-28) Jesús té consciència del final «i està trist». Però deixa el pa
i el vi com el seu cos i la seva sang per estar sempre amb tots nosaltres.
Però qui era
Jesús?. El summe sacerdot li pregunta si és el Messies (Mc 14,61), Pilat, si és
el rei dels jueus (Mc 15.2), Els summa sacerdots i els escribes posen com a
condició per a creure en ell, que baixi de la creu (Mc 15,31-32), el centurió reconeix que és el
fill de Déu, quan Jesús ja és mort (Mc 15,39)
En la
predicació (Kerigma),,Pau és el primer que de «forma personal i afectiva» s’implica en la seva mort: «Jo, en virtut de la
Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist.
Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc
gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell
mateix per mi (Ga 2,19,20) (Evangelio y comentarios – Fe adulta)
…
Per la seva banda, Fray Marcos escriu: Jesús «és sens
dubta el sagrament més important de la nostra religió. Però si tornés avui i
assistís a les nostres misses, sentiria la mateixa indignació que experimentà
al veure el tripijoc dels sacerdots del temple. I és que seguim oblidant allò
que és essencial, que és fer present en nosaltres tot el que va significar
Jesús amb la seva vida de lliurament als altres.
Antonio de Mello, (explicat per Fray Marcos) ho compara a
«un home primitiu que va descobrir la manera de fer foc. I va ensenyar als de
la tribu, a encendre’l i utilitzant-lo. Després va anar a la tribu més propera
i va fer el mateix. Tots quedaven meravellats en veure aparèixer el foc. Després
d’ajudar-los va marxar. Al cap d¡un temps va tornar per veure el progrés que
havien obtingut amb el foc i es va trobar amb unes construccions meravelloses i
altars molt adornats. Al preguntar-los pel foc, li van ensenyar una capseta d’or
dient-li és aquí dins. I va veure que cada dia anaven a adorar aquell foc, i va
veure unes pedres precioses que servien per encendre’l, però després el
tancaven a la capseta. Fora d’aquest
ritual no va veure foc enlloc, el foc no els servia per a res...»
«Pels que ho puguin entendre sobren els comentaris», afirma Fray Marcos. (Evangelio y comentarios – Fe adulta).
«Pels que ho puguin entendre sobren els comentaris», afirma Fray Marcos. (Evangelio y comentarios – Fe adulta).
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada