Comentaris
sobre l’evangeli d’avui. (Mc 13, 33-37)
DÉU
ENS ESPERA
L’Advent
ens proposa un canvi d’actitud vital:estar sempre a l’espera
El
més important de l’Advent és pensar que Jesús no ve per primera ni última vegada.
Jesús segueix aquí, entre nosaltres.
En
l’AT hi ha la promesa i l’espera. Des d’Abraham que el poble jueu esperava que
Déu complís les seves promeses. Però Déu les hi va anar concedint a mesura de
les seves necessitats.
A Abraham, descendència;
als esclaus d’Egipte, llibertat;
als famolencs en el desert, una terra que vessa llet i mel;
en conquerir les ciutats de Canaan, una nació forte i
poderosa;
als exiliats a Babilònia, tornar a la seva terra;
quan els destruïren el temple, reconstrucció...
El
poble jueu, durant divuit segles, ha viscut adorant un Déu que els prometia
benestar i els castigava per les seves infidelitats. Però observem bé que no ho
feia directament sinó a través dels profetes.
Però
en Jesús hi ha un canvi radical. Ell és la promesa i ens aporta els verdaders
valors de l’esperit i de la humanitat. Agafant desprevinguts als millors rabins i especialistes de la Llei. El Regne
està venint, però ja és aquí.
L’Advent
que celebrem és el que es produeix dia però a la vegada, el que esperem, és la
vinguda definitiva del Fiil de l’Home, és adir, Parusia que els primers
cristians creien propera i per això Jesús deia: estigueu preparats.
L’analogia que presenta l’evangeli és
la d’uns criats que esperen el retorn de l’amo. Però l’amo és Déu. i no retorna
perquè ja el tenim aquí. Vivim un advent permanent perquè tot el que esperem de
fora ho tenim dins! Només es tracta d’estar desperts afrontant la vida i
desplegant-ne totes les possibilitats que ens ofereix. (Fray Marcos Fe adulta) http://www.feadulta.com/es/buscadoravanzado/item/582-dios-nos-espera.html
…
En bones mans
Avui Isaïes ens diu que som com
l’argila en mans d’un terrisser. Déu ens modeli, i nosaltres, que sovint ens
sentim febles, l’hem de deixar fer perquè la nostra argila-fe resseca i
endurida, es faci «emmotllurable».
Nova oportunitat
Potser aquest Advent sigui un més en ka
nostra vida. Però, pot ser una nova oportunitat que cal no desaprofitar. Ara
tenim una nova oportunitat per creure de debò en el gran regal de la bondat de
Déu.
Estem vivint uns moments històrics, en
els que gran part de la societat (voldria creure que inconscientment) no creu
necessari assumir res que pretengui superar les vivències experimentades pels
nostres sentits i per sensacions més o menys complaents. Però per sa ser
cristians i donar-ne testimoni hem de viure amb més autenticitat la bona nova
de la vinguda de Déu al món.
Atents!
Avui se’ns exhorta a estar atents, vetllant, perquè acollim aquest Jesús que ve a nosaltres. Però cal que el deixem venir, cal que l’acollim. Ell ve a alliberar-nos de la violència de les guerres, la violència de gènere, la violència dels fanatismes religiosos, els abusos de menors, els dolors ocasionats pel tancament de fronteres i negatives o passivitats davant la demanda d’asil..., el Senyor vol venir per moure’ns a una resposta de solidaritat.
Avui se’ns exhorta a estar atents, vetllant, perquè acollim aquest Jesús que ve a nosaltres. Però cal que el deixem venir, cal que l’acollim. Ell ve a alliberar-nos de la violència de les guerres, la violència de gènere, la violència dels fanatismes religiosos, els abusos de menors, els dolors ocasionats pel tancament de fronteres i negatives o passivitats davant la demanda d’asil..., el Senyor vol venir per moure’ns a una resposta de solidaritat.
Deixem-lo venir!
Aquest advent, doncs, és una
oportunitat perquè, a través de la nostra pregària, la nostra escolta de la
paraula de Déu i la interpel·lació dels fets, deixem que Déu, el terrisser,
vagi amarant la nostra argila. I que la nostra terrissa vivent vagi expressant
una mica més la figura i la persona de Jesús: la seva compassió, la seva
bondat, el seu compromís per la causa dels necessitats.
(Francesc Xicoy, sj. Pregaria.cat) -
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada