Comentaris als evangelis d’avui. (Lc 1,26-38 – Jn 1,1-18)
La doble celebració litúrgica
Santa Nit (Lc 2, 1- 14)
Segons que deia Heidegger: «Tot discurs sobre Déu que no vinguí
del silenci i no ens dugui al silenci, no pot ser autèntic». Nadal no es pot
explicar «des d’un discurs racional. La seva realitat ve de dins, «des de la
vivència personal» La narració de Lluc «no és una crònica de successos, sinó teòloga
narrativa que és molt diferent. [Perquè] Jesús va viure en un moment i en un lloc
històric, però avu [segueix entre nosaltres]. Déu no està lligat ni a un temps
ni a un espai, i ens invita a tots a [acceptar] i viure [amb la seva presència]
aquesta realitat» del Jesús històric, que és el Crist, el rei de l’Univers. .
El que l’evangelista ens comunica és, que Jesús s’insereix plenament
en la història universal. Ningú pot dubtar de la seva condició humana: està
inscrit en el cens oficial» de la Judea del s.I. Però el que ens interessa de la narració de
Lluc és que el naixement de Jesús «és una bona notícia» i «descobrir que
és un model d’humanitat» que cal seguir.
En la narració de Lluc, «Jesús ve a salvar els pobres i neix
en la seva mateixa condició […]. La salvació només la trobaran aquells que
circulen pel mateix camí [de Jesús], no pas els que estan còmodament
instal·lats en el món»..
«La salvació és [una oferta] per a tot el poble, no [va
dirigida a uns quans] privilegiats del moment. No neix a Jerusalem on hi ha el
poder religiós i polític[ sinó a Betlem[, la ciutat de David. Ell ve a
destronar els poderosos […], És aquesta la causa de l’alegria en el cel i de
les lloances a Déu des de la terra. Els pastors proclamen la bona notícia».
Entre els poderosos genera sorpresa […]. Déu s’encarna fora de les instituciones
i lluny del temple».
NADAL (Jn 1, 1-18)
«En l’evangeli de Lluc, d’aquesta nit llegíem un relat
mítico-simbòlic del naixement de Jesús; ben diferent del de Joan que llegim avui,
que hauríem de qualificar de metafísic». És quasi impossible descobrir que fa referència
a la mateixa realitat. Però en ambdós es vol comunicar el misteri de l’encarnació.
En els dos es vol explicar què és Déu i com actua, i, qui és Jesús i com ens
salva».
«Jesús és una realitat històrica, i ens podem referir al seu
temps i tractar de imaginar avui com va ser la seva vida».
Els evangelis no ens volen explicar els fets d’«un succés, sinó d’una realitat transcendent
[que vincula l’Home amb Déu] i segueix present [actuant] ara i aquí». Ens
parlen d’un «Déu que s’està encarnant sempre. I això no ho hem de celebrar com
un esdeveniment, sinó que s’ha de “viure” com una realitat actual. Com María, hem
de donar llum a allò diví que tenim dins nostre».
Cal reconèixer que costa «harmonitzar la transcendència amb la
immanència de Déu». El llenguatge resulta ambigu quan parlem de la doble
realitat: «Déu està més enllà de la realitat, però a la vegada està sempre
encarnant-se aquí».
«En Jesús aquesta encarnació és va manifestar d’una forma
absoluta» i ha obert el camí perquè nosaltres el puguem seguir. Tant és així que
Joan ha pogut escriure; «... tots els qui l’han rebut, els qui creuen en el seu
nom els ha concedit de ser fills de Déu» (Jn 1,12). Aquesta és la «realitat que ha estat negada
per la via del coneixement». Però Joan ens ha donat la clau interpretativa: «El
qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres» (Jn 1,14)
«Jesús ens duu la salvació». Ell que és la Vida «ens durà a
la comprensió, a [veure] la llum» del misteri. (Cf. Fray Marcos. Fe adulta)
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada