FESTES DE LA SAGRADA FAMÍLIA I CAP D’ANY

 Comentaris als evangelis d’aquest cap de setmana.

Diumenge 31/12/2017 (Lc 2,22-40) - Cap d'Any (Lc 2,16-21)

MARIA MARE

Lluc destaca la discreció de l’amor maternal de Maria: «Maria guardava tot això dins del cor» (Lc 2,19) i  «li van posar el nom de Jesús; era el nom indicat per l’àngel». (Lc 2,21).

De Maria se n’han dit moltes coses, però la més important és dir-li «Mare del Déu que proclamem com a principi del nostre propi ser. Maria és el Déu Mare que en un context patriarcal, no ens atrevim a imaginar. Joan Pau I, en el primer encontre que va tenir amb els cardenals als pocs dies de ser elelgit papa els va dir: Déu és pare, però sobretot és mare».

«Tot el que s’ha dit de Maria, al llarg dels segles, hem d’atrevir-nos a dir-ho de Déu mateix. Això seria el millor homenatge que podem fer avui a Maria: atrevir-nos a veure Déu com una veritable Mare, que ens engendra i il·lumina en cada instant. Si descobríssim aquesta realitat, no faria falta cap més argument per a considerar-nos verdaderament germans [...], que és el fonament de tot el missatge de Jesús».

EL NOM DE JESÚS

Diem en català que el nom no fa la cosa, però no era així en temps de Jesús.

«Avui no estem capacitats per entendre què significava en aquella època posar nom a una persona. En el nom se significaven totes les expectatives que la família posava en el recent nascut. Lluc en destaca aquesta importància, en dir que el nom de Jesús no va estar una ocurrència, sinó una elecció divina. Jesús vol dir salvació (Déu que salva) que és precisament l’anunci dels àngels als pastors»: «Avui, a la ciutat de David. us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor».(Lc 2,11)

ANY NOU

Avui, aquest esdeveniment, per «la majoria d’éssers humans» és una data revestida d’una gran celebració (d’esperança i desig d’un any millor, «sense adonar-se que solament es tracta» de canviar de calendari. «Però  el sentit religiós no és pas aquest. No es tracta d’un canvi de “cronos” sinó d’un “kairos”·, és a dir, el moment oportú per a fer allò vital que pot transformar el sentit de la nostra vida».

«El temps cronològic és fugisser, se’ns escapa de les mans, sempre esperem que arribi un temps millor». Però això no depèn quasi mai del calendari. «Fer-ho així ens porta a caure en l’artificialitat».

Sempre, «en qualsevol instant puc aconseguir el verdaderament important de la meca vida. No podem esperar que les oportunitats ens vinguin» pel fet de canvair de calendari. (Cf. Fray Marcos – Fe adulta).

Selecció i redacció: Salvador Sol