Comentaris
sobre l’evangeli d’avui. (Mc 1,6-8,19-28)
Tot l’evangeli de Joan s’estructura entre la llum i
la tenebra. Per això el Baptista declara que «ell no és la llum; ha vingut
només a donar-ne testimoni» ()Jn 1,8)
La figura del Baptista era controvertida. La gent
es preguntava pel significat de la seva figura i actuació. Com tots els
profetes era interrogat sobre la seva vinculació amb Déu. I com tots els
profetes marca distància entre ell i Jesús. Ell només és «una veu que crida en
el desert: Aplaneu el camí del Senyor».(Jn
1.23) És a dir, canvieu l’actitud i adeqüeu-la a la vostra condició d’éssers
humans.
Preparar els camins del Senyor és sentir el que
sentia Isaïes: «Aclamo el Senyor ple de gois, la m,eva ànima celebra el meu Déu»
(Is 61,10). O. com Maria: «El meu esperit s’alegra amb Déu que em salva». (Lc
1,46) O, com recomanava Pau: «Viviu sempre contents», (1TC 5-16) L’Advent no
només ens dóna dret a estar alegres, sinó que tenim l’obligació de ser-ho.
(Cf., Fray Marcos. Fe adulta-com)
http://www.feadulta.com/es/buscadoravanzado/item/552-entre-vosotros-est%C3%A1-uno-que-no-conoc%C3%A9is.html
...
La crida d’aquest tercer diumenge d’Advent és una
crida a viure la joia de la resurrecció, malgrat que som pelegrins, en
esperança. «El Senyor Déu farà germinar
el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la
brotada o el jardí fa néixer la sembra». Hi ha una promesa de plenitud, i de
«victòria final». garantida per Déu.
Advent ens anima a revifar i viure la joia de l’amor de Déu, malgrat estar sovint
en situació de Passió, en el món. Vivim en situació d’ «entremig»: entre la
primera vinguda del Senyor i la segona en glòria i plenitud.
Esperem i celebrem la vinguda de Jesús des de l’experiència de Creu i
Resurrecció. Hem de tenir en compte els advertiments del mateix Jesús
expressats en allò que anomenem el «secret messiànic»: no podem arribar a la
glòria sense comptar i assumir (per do de Déu i amb l’ajut de la seva gràcia)
la realitat del sofriment i de la creu; superant les temptacions bàsiques del
diner, el poder i el prestigi. Nadal no pot ser viscuda com una cosa
d’infants,bons desigs i sentiments, però allunyats de la vida real i
quotidiana.
Advent significa esperança de salvació. Som convidats a rebre’n aquest do:
vetllant, pregant i compartnt. Obrir-nos a la vida interior, demanant al Senyor
i a d’altres pelegrins ajuda per a discernir, destriar i veure-hi més clar. Com
diu Sant Pau: «pregueu continuament, doneu gràcies a en tota ocasió- Això és el
que Déu vol de vosaltres en Jesucristit, No sufoqueu l’Esperit ni menyspreeu
els dons de profecia. Examineu-ho tot i quedeuvos amb el que és bo.
Allunyau-vbos de tota mena de mal». (1Te 5,17-21).Demanem i desitgem, doncs, que el Senyor augmenti
la nostra fe, esperança i amor. Visquem contents i esperançats, amb aquella
ingenuïtat confiada, que no infantil, oberts a la novetat i al misteri de llum
que és Déu. «Si no torneu a ser com els infants, no entrerau pas al Regne del
cel». (Mt 18,2)
(Cf. Silvestre Falguera, s Homilies dominicals. Pregaria.cat) http://www.pregaria.cat/homilies
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada