Textos recomanats d’Isaïes, 3

Per Antoni Ferret

El tercer Isaïes, a partir del capítol 56, que és una altra persona, parla de la vida d’Israel just després de l’exili, una vida de misèria, amb la difícil reconstrucció d’un país abandonat i destruït. Sembla que les promeses del moment del retorn no es compleixin. El profeta tracta de donar ànims al poble i de fer-lo confiar en Déu.

Diu el Senyor:

Esplaneu, esplaneu el camí,

assenyaleu-lo,

aparteu els obstacles

de la ruta del meu poble.

Això us fa saber

el qui és alt i excels,

que resideix en un palau etern

i té un nom sant:

Jo visc a les altures, en un lloc sant,

però estic amb els qui se senten

desfets i enfonsats:

reanimaré els qui estan enfonsats,

faré reviure els qui se senten desfets.

.......

M’indignaven els fraus del meu poble.

Tant em van indignar,

que el vaig ferir i me’n vaig apartar.

.......

Tanmateix, jo el curaré, el guiaré

i l’ompliré de consol,

a ell i als qui ploren amb ell.    (57, 14-18)

Crida ben fort,

no t’estiguis de cridar.

Fes sentir com un corn la teva veu.

Recorda al meu poble

la seva infidelitat,

al casal de Jacob els seus pecats.

......

Doncs jo us responc:

Els dies de dejuni,

mireu pel vostre interès

i us mostreu encara més exigents

amb els qui treballen

per vosaltres.

Passeu el dejuni entre plets i baralles,

repartint amb malícia cops de puny.

Dejunant d’aquesta manera,

el vostre clam no pot arribar al cel.

......

El dejuni que jo aprecio és aquest:

allibera els qui han estat

empresonats injustament,

deslliga les corretges del jou,

deixa lliures els oprimits

i trosseja jous de tota mena.

Comparteix el teu pa

amb els qui passen fam,

acull a casa teva

els pobres vagabunds,

vesteix el qui va despullat.    (58, 1-7)

La mà del Senyor

no és pas tan dèbil

que no pugui salvar,

ni tan dura la seva oïda

que no pugui sentir-hi.

Són les vostres culpes

que han obert un esvoranc

entre vosaltres i el vostre Déu;

els vostres pecats

li tapen la cara

i no us pot sentir.

Teniu les mans brutes de sang

i els dits tacats de rapinya;

obriu la boca només per mentir,

a cau d’orella escampeu traïdories.

En els tribunals

ningú no reclama amb justícia,

ningú no pledeja amb lleialtat.

Es fien d’acusacions falses,

de proves sense fonament.

Conceben la malícia,

infanten crims.    (59, 1-4)

Ara sabem

per què no ens fas justícia,

per què no arriba a nosaltres

la teva salvació.

.......

Esperàvem que ens faries justícia,

però no la veiem enlloc.

Confiàvem en la teva salvació,

però és lluny de nosaltres.

Massa sovint hem estat infidels,

i els nostres pecats

ens acusen davant teu.

Estem carregats de faltes,

prou coneixem les nostres culpes:

ens rebel·làvem i et negàvem, Senyor,

ens apartàvem de tu, Déu nostre.   (59, 9-13)

Jo, el Senyor,

he respost

als qui no em consultaven,

m’he deixat trobar

pels qui no em cercaven.

A una nació

que no invocava el meu nom,

li he dit:

Aquí em teniu, aquí em teniu!

Tot el dia tinc les mans esteses

cap a un poble rebel,

que va per mals camins

i segueix els seus capricis.

És un poble que em provoca

adorant altres déus sense parar:

.......

Per tot això

estic encès d’indignació,

és un foc que crema tot el dia.

Que sàpiguen que ho tinc tot escrit!

No ho passo per alt,

els ho faré pagar:

aquests pagaran alhora

les seves culpes

i les culpes dels seus pares.

.......

Però els qui m’heu abandonat

a mi, el Senyor,

i heu oblidat la meva muntanya santa,

als qui pareu taula a Gad,

déu de la sort,

i vesseu libacions en honor de Mení,

déu del destí,

jo us destino a morir per l’espasa:   (65, 1-12)

(Aquesta expressió: “morir per l’espasa”, és l’única vegada que el tercer Isaïes utilitza una expressió violenta.)

(Aquest profeta tampoc diu cap mala expressió contra cap país estranger. Ni en parla.)