Retalls de comentaris sobre l’evangeli d¡avui. (Mt
25, 1-13)
Sempre apunt.
Pot ser habitual recordar-se de Déu només quan tenim una necessitat o problema. Sigui per oblit, irresponsabilitat o apatia, estar lluny de Déu té conseqüències negatives; aquesta conducta debilita la nostra capacitat d’estimar.
Aquest és el sentit de la paràbola d’avui. Les cinc verges que no tenien seny, van quedar privades de participar en les noces, perquè: «mentre eren a comprar oli, es va tancar la porta. (Vg. Mt 25,10)
Pot ser que visquem en l’obscuritat en haver-se’ns apagat la torxa en la que Déu ha posat una llum particular. Una llum que ens permet veure i transitar pel Regne i no tinguem temps d’emmanllevar la llum del veí per a salvar-nos.
Cada persona té la seva llum que ha de cuidar de mantenir-la encesa en el canelobre de les virtuts. (Francisco Valencia. Catholic.net).
…
Som llum
Amb aquesta paràbola de les verges prudents, Jesús ens està dient que hem d’estar preparats, que hi ha un temps adequat per a cada cosa i cal no arribar tard.
Tota la nostra vida està orientada a esperar l’arribada del nuvi.
La torxa és la metàfora de la vida. La llum, la Paraula de Déu.
«Vosaltres sou la llum del món», ha dit Jesús (Mt 5,14) Aquesta llum que circula per la nostra vida pot ser llum per la gent del nostre entorn; la nostra llàntia els il·lumina i alhora queden il·luminats per la d’ells. (Espacio sagrado) http://www.espaciosagrado.com/node/186128
La glòria està en servir
En temps de Jesús el ritual de les bodes consistia en portar la núvia a casa del nuvi on se celebrava el banquet. Els amics i els parents participaven d’aquesta cerimònia del trajecte, a la que s’unien les amigues i parents d’aquesta que esperava a casa.
Tot es feia a la caiguda del sol i per tant era necessari portar les torxes enceses.
Però el relat té poc a veure amb el nuvi i la núvia. El relat va de la llum, de veure el camí i de tenir la precaució de disposar de l’oli necessari.
La vida és un do, però cal saber trobar el sentit de la vida. L’oli que ens ha d’il·luminar no ens ve donat, ni podem emmanllevar-lo.
Ens és necessària la llum per a viure la pròpia vida en plenitud, i Jesús aprofita aquest fet quotidià,de la cerimònia nupcial per a dir-nos que «ell és la llum» de la torxa que hem de portar encesa. Una llum que evita que anem a les fosques i a la vegada ens transcendeix.
Aquesta és l’advertència de la paràbola. Ens cal estar alerta, desperts. No sigui cas que perdem l’oportunitat de viure en plenitud la nostra vida.(Vg. Fray Marcos. Fe, adulta - http://www.feadulta.com/es/buscadoravanzado/item/624-la
-gloria-est%C3%A1-en-servir.html
…
El sentit de la vida.
Aquest diumenge la paraula que el Déu de la vida ens proposa és cercar la saviesa, que ens resta oculta, disfressada amb tantes coses, que no ens deixa veure el seu profund sentit.
Ser savis no és tenir molts coneixements. Se savi té a veure amb ser subjectes de la nostra vida, i no simplement objectes de vida,
Savi ho pot ser tothom. No és patrimoni dels que tenen molts títols universitaris o coneixements doctorats, o pel fet de llegir molt. Ser savi és l'oportunitat que tenen totes les persones, perquè s’ha dit que la saviesa es troba a les portes de les cases.
Cada persona té la possibilitat de ser sàvia en el seu ésser relacional, en el lloc de les accions humanes. I la Saviesa porta a la veritat i a la justícia.
Ser savis és, per tant, sentir la paraula de Déu que toca els cors al costat dels nostres esdeveniments del dia a dia. Distanciar-se d'ells per tal de reconèixer el seu valor vivint i actuant en el recta sentit. Com veieu, res d’intel·lectual, sinó de disposició afectiva, d'obrir-se i ser honestos amb nosaltres mateixos i amb Déu.
La paràbola de les verges assenyades ens convida a la saviesa. Les noces figuren l¡oportunitat del seny.
- No perdre aquesta oportunitat que ens brinda Déu,i allunyant-nos-en ens faci desgraciats.
- No deixar que la llàntia s’apagui. Aquelles dones desassenyades van tenir la voluntat dormida. El nuvi ja no els va treure la son.
La nostra vocació és l’oli que ha de cremar i renovar-se. Siguem homes i dones savis, capaços de reconèixer el nostre nuvi, Crist, el Senyor. (Vg. Eduard López, s.j. . pregaria.cat) http://www.pregaria.cat/homilies
Selecció i redacció: Salvadopr Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada