dissabte, 25 de novembre del 2017

FEM PRESENT EL REGNE DE DÉU

Retalls de comentaris sobre l’evangeli d’avui. (Mt 25, 31-46)

Aquesta festa de «Crist Rei de l’Univers», presenta dificultats interpretatives. és difícil d’entendre. La litúrgia comença amb aquesta proclamació de reialesa i acaba parlant d’un pastor.
Cal situar-se al 1925 i la pèrdua de poder i prestigi de l’Església en no acaptar els principis de la modernitat que s’imposaven. La jerarquia va considerar que calia fer una declaració d’autoritat i Pius XI va establir aquesta festa amb la intenció de reivindicar-se.
L’evangeli parla del regne de Déu però com un espai de servei. «el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom». (Mt 20,28)
Qui vulgui ser el primer ha de ser el servidor, i fugir del poder. Com Jesús, que «s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya» (Jn 6,15)
Jesús utilitza el concepte regne de Déu, seguint la tradició jueva segons la qual, en entrar a les terres de Canaan, els nòmades que venien del desert van voler assimilar-se a la gent de les ciutats i van demanar a Déu que els concedís un rei.
La paràbola del Judici final es una analogia amb aquell rei que reparteix l’herència, hi ho fa amb criteris de comportament. Déu separarà els qui han seguit el comportament humà de Jesús d’atenció als necessitats, d’aquells que han mirat a un altre costat.
Curiosament, en el regne de Déu predicat per Jesús queden exclosos els que es creien bons (els jueus) i els que hi entren són les prostitu­tes, els pecadors, els marginats... Els gentils seran cridats a entrar mentre que molts dels jueus en quedaran fora. (Vg. Fray Marcos. Fe adulta)  
...
Un Rei que treballa pels seus servents
Festa de Jesucrist Rei de tot el món. Aquest títol ens pot fer pensar en un rei assegut al seu tron, amb corona, donant ordres,,, Però Jesús és rei d'una altra manera. La primera lectura ens mostra Déu com a pastor diligent i preocupat per totes i cadascuna de les ovelles, individualment.
El rei de la festa d’avui és un Déu proper, que actua, que cuida, que treballa, que serveix. Tant s'acosta que s'ha fet un de  nosaltres, fins a poder «dir que no té on reclinar el cap….»
Sant Ignasi als Exercicis ens convida a «considerar com Déu treballa i labora per mi».
És aquesta la manera que té Jesús de ser Rei de tot el món, que té Déu de ser Senyor de l'univers. És aquesta la manera que té el Senyor de ser Rei.
Un Rei que és present en els més petits
L'Evangeli aprofundeix més encara aquesta proximitat inèdita de Déu amb nosaltres. Sí, hem vist que Déu és present a través de les seves obres, del seu actuar sostenint, vivificant, animant, cuidant, acompanyant. Jesús ens diu avui que Ell no només actua, sinó que també rep el nostre servei. Ens recorda que Ell s'identifica amb aquells més petits, a qui anomena 'germans meus', que pateixen, que tenen necessitat, que estan oblidats, descartats.
Jesús s'identifica tant, que diu que ell mateix “té fam, té set, és foraster, està despullat, està malalt, és a la presó”... Ell mateix pateix amb qui pateix. No és, doncs, un Rei aliè als patiments dels més petits. Al contrari, Ell mateix pateix el patiment dels petits. Ell mateix experimenta, com si fos seu, aquest patiment.
Potser això, és una crida radical a veure que la meva vivència de fe no pot anar gents allunyada de la meva empatia, sensibilitat, acollida interpel·lant, del patiment dels més petits i vulnerables.
Un Rei d'esperança
La segona lectura ens convida a l'esperança. Sabem que som febles i que no podem arribar a tot.
Per això Pau escriu als corintis i els parla d'esperança. És cert que veiem molt fracàs i molta mort. Però això no té la darrera paraula.
Sant Pau ens convida a no tenir por, a no deixar-nos impressionar per les forces del mal que ens agiten tan sovint. No tenen la darrera paraula: Jesucrist «destituirà tota mena de sobirania, d'autoritat o de poder, i posarà el Regne en mans de Déu» i encara: «el darrer enemic destituït serà la Mort»... de manera que «així Déu serà tot en tots».
(Vg. Llorenç Puig, sj – Honilies dominicals - pregarioa,cat)  http://www.pregaria.cat/homilies

Selecció i rtedacció : Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada