Per:
Antoni Ferret
A partir del capítol 40, com sabem, el text és d’un altre
profeta, de nom desconegut, que continua el llibre d’Isaïes, ja mort. Correspon
al període de l’exili. Se l’anomena el segon Isaïes.
Així com el primer
Isaïes (l’autèntic) presenta una gran varietat de temes, el segon se centra en
un tema principal: la glòria de Déu, i la relació paternal amb el seu poble,
contraposant-ho sovint amb la nul·litat dels déus falsos. Però exposa també un
tema secundari, molt important: tota una seqüència, en quatre fragments
separats, de l’anomena’t Servent del Senyor, un personatge sofrent, del qual es
diu molt repetidament, que “s’ha carregat damunt seu totes les nostre culpes”.
Personatge que ha sigut considerat com una figura de Crist, o bé com una figura
de l’ Israel sofrent per la deportació.
El profeta tracta el
poble d’Israel (que era captiu a Babilònia) amb una dolcesa desconeguda ni en l’
Isaïes autèntic ni, sobretot, en Jeremies.
Consoleu,
consoleu el meu poble,
diu el vostre Déu.
Parleu al cor de Jerusalem
i anuncieu-li
que s’ha acabat la seva servitud,
que li ha estat perdonada la culpa,
que ha rebut del Senyor
doble paga per tots els seus pecats.
Escolteu una veu que crida:
Obriu en el desert
un camí al Senyor,
aplaneu en l’estepa
una ruta per al nostre Déu. (40, 1-3)
Ara, però,
el Senyor que t’ha creat,
poble de Jacob,
el qui t’ha format, Israel, et diu:
No tinguis por, que jo t’allibero,
t’he cridat pel teu nom: ets meu.
Si travesses aigües profundes,
jo soc amb tu;
si passes rius, el corrent no et cobrirà.
Si camines pel foc, no et cremaràs,
no et consumiran les flames.
Perquè jo, el Senyor, soc el teu Déu,
el Sant d’Israel, el teu salvador.
Donaria Egipte per rescatar-te,
Etiòpia i Sebà, a canvi teu.
Ets tan preciós per a mi,
tan valuós i estimat,
que donaria altres homes
en comptes teu,
altres pobles,
a canvi de la teva vida.
No tinguis por, que jo soc amb tu! (43, 1-5)
Israel, poble de Jacob,
recorda que tu ets el meu servent.
Jo et vaig formar perquè em servissis
i no t’oblidaré mai, Israel.
He fos com un núvol
la teva infidelitat,
he desfet com la boira els teus pecats.
Torna a mi, que jo t’allibero.
Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!
Aclameu-lo, fondàries de la terra!
Arbres, boscos i muntanyes,
esclateu en crits d’alegria!
El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob,
fa resplendir la seva glòria a Israel. (44, 21-23)
Recorda això, poble rebel!
Tingueu seny
i mediteu en el vostre cor!
Recordeu els fets antics:
Jo soc Déu, i no n’hi ha d’altre.
Jo sol soc Déu;
No n’hi ha cap com jo.
Des del principi
anuncio les coses que vindran,
dic per endavant
el que encara no ha passat.
Jo mano
que es compleixi el meu designi
i duré a terme el que he decidit.
......
Escolteu-me, gent obstinada,
que sou lluny de ser salvats:
He fet que s’acosti la meva salvació,
ja és a prop;
la meva victòria no trigarà.
Donaré a Sió la salvació;
al poble d’Israel, la meva glòria. (46, 8-13)
Sortiu de Babilònia,
fugiu d’entre els caldeus.
Amb crits d’alegria
anuncieu aquesta nova,
feu-la arribar
fins a l’extrem de la terra.
Digueu: El Senyor ha alliberat
el poble de Jacob, el seu servent.
No han patit set
quan els conduïa per terres àrides;
per a ells he fet néixer
l’aigua de la roca:
tot just l’ha esberlada,
l’aigua s’ha escolat.
Però la pau no és per als malvats,
diu el Senyor.
(48, 20-22)
El meu servent triomfarà,
serà enlairat, enaltit,
posat molt amunt.
Així com tots
s’horroritzaven de veure’l
–ja que, de tan desfigurat,
ni tan sols semblava un home
i no tenia res d’humana
la seva presència–,
així també ell purificarà
tos els pobles.
..........
No tenia figura
ni bellesa que es fes admirar,
ni una presència que el fes atractiu.
Era menyspreat,
rebuig entre els homes,
home fet al dolor
i acostumat a la malaltia.
......
De fet, ell portava
les nostres malalties
i havia pres damunt seu
els nostres dolors.
Nosaltres el teníem
per un home castigat
que Déu assota i humilia.
Però ell era malferit
per les nostres faltes,
triturat per les nostres culpes:
rebia la correcció que ens salva,
les seves ferides ens curaven. (52, 13 - 53, 5)
(El segon Isaïes no diu cap exabrupte contra pobles
estrangers, els quals ni tan sols esmenta.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada