LA LLEI DE L'AMOR

Comentaris a l’evangeli del diumenge 29 d’octubre

(Mt 22,34-40)

Els saduceus havien interpel·lat Jesús: «Quan arribi la resurrecció, de quin dels set [germans] si tots ells [seguint la llei de Moisès] s’hi havien casat?». Jesús els fa callar, dient-los-hi: «Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel».

En l’evangeli d’avui, Mateu ens presenta uns fariseus, un d’ells mestre de la llei, coneixedor de la resposta de Jesús, li fa aquesta pregunta per provar-lo: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». La resposta és molt coneguda: «Estima el Senyor, el teu Déu» i «Estima els altres com a tu mateix» (Mt 22,37-39)

...

Davant d’aquesta exigència d’amor tan gran en el «misteri de Déu» només podem formular una afirmació i un desig: «Crec. Senyor, però augmenta la meva fe» (Mc 9.24)

I, conscients de que «Déu es fa visible a través dels altres, hauria de reflexionar sobre el meu amor [la meva actitud] pels que tinc al costat i pels que no conec de la resta del món».

Jesús coneix de sobres la manera de comportar-se dels fariseus, «per això va directa a l’ensenyament fonamental [a l’esperit] de la llei jueva».

«Els gran líders saben distingit el que és important del que no ho és». Jesús ensenya en veritat qui és el primer i el segon manament. Però, de debò creiem que «tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos?». (Vg. Mt 22.40)

Jesús no va convèncer als fariseus, i a nosaltres? «Dins de cada un de nosaltres hi ha un petit fariseu. Tenim [com ells] els nostres temors i inseguretats». Hem de procurar anar al fons de la fe. (Cf. Espacio Sagrado http://www.espaciosagrado.com/)

...

«Malament rai quan algú va a Jesús per posar-lo a prova». Preguntar per «quin és el manament més gran, no és una pregunta retòrica; és una qüestió de saber o no la Llei», que en la Torà hi «constaven 248 preceptes positius i 365 prohibicions. Tot un repte que toca de ple la línia de flotació del vaixell de la honorabilitat, la bona fama i la bona imatge del jueu, coma persona religiosa».

«Jesús no pot separar de cap manera l’amor a Déu de l’amor al proïsme». «Joan (el deixeble estimat) ho diu amb tota rotunditat i “sentit comú”: “Qui diu que estima Déu que no ha vist mai, i en canvi no és capaç d’estimar el seu germà que té al costat, és un mentider”». «Hi ha molta gent que ha posat la força de la seva religió en els rituals, els signes religiosos, les pregàries i els sacrificis al marge de l’amor».

«El to vital de l’evangeli és l’amor. El seu missatge  s’inspira, neix, creix i es desenvolupa sota la perspectiva de l’amor. Jesús ho vivia així, quan predicava les paràboles, quan feia signes d’alliberament, quan perdonava, quan acollia els petits, els més necessitats. No hi havia altra to vital que no fos estimar, vessar la seva capacitat d’humanitzar les persones que pels motius que fossin se sentien deshumanitzades [...]. Per això era un “Mestre diferent”».

Jesús va «més enllà de la Llei [...]. Per això en fa aquesta síntesi tant radical com dir que “tota la llei i els profetes vénen d’aquest únic precepte: estimar, Hi ho diu davant d’un fariseu [mestre de la Llei] que se la sabia fil per randa».

«El món anirà millor, si repassem [la conjugació del verb estimar] i la nostra nostra pròpia vida...». (Francesc Roma, s.j. http://www.pregaria.cat/homilies) 

Selecció i redacció: Salvador Sol