Per: Antoni Ferret
Escolteu
la paraula del Senyor.
.......
Ell
us diu:
Per
què m’oferiu tants sacrificis?
Estic
embafat d’holocaustos de xais
i
de greix de moltons;
ja
en tinc prou de sang de vedells,
de
bocs i de cabrits!
........
Quan
alceu les mans per pregar
em
tapo els ulls per no veure-us;
ni
que m’allarguéssiu les oracions,
ja
no us escoltaria,
perquè
teniu les mans
plenes
de sang.
Renteu-vos,
purifiqueu-vos.
Traieu
de davant meu
les
vostres accions dolentes,
deixeu
de fer el mal,
apreneu
a fer el bé,
busqueu
la justícia,
detureu
l’opressor,
defenseu
l’orfe,
pledegeu
a favor de la viuda. (1, 10-17)
El
meu estimat tenia una vinya
en
un turó molt fèrtil.
Va
remoure la terra,
tragué
les pedres
i
va plantar-hi ceps triats.
Al
bell mig hi construí
una
torre de guàrdia
i
va excavar-hi un cup.
N’esperava
bons raïms,
però
ha sortit agre.
Doncs
bé, gent de Judà i de Jerusalem,
feu
de jutges entre jo i la meva vinya.
Què
més podia fer que no li hagi fet?
N’esperava
bon raïm;
per
què surt agre?
Ara,
doncs, us faig saber
què
faré amb la meva vinya:
n’ensorraré
la paret
perquè
la puguin esbrotar;
li
derrocaré la tanca
i
que la gent la trepitgi.
La
convertiré en terra erma:
no
l’esporgaran ni la cavaran,
hi
creixeran espines i esbarzers.
.......
La
vinya del Senyor de l’univers
sou
vosaltres, poble d’Israel.
Vosaltres,
gent de Judà,
éreu
la meva plantació predilecta.
El
Senyor n’esperava justícia,
i
pertot veu injustícies;
volia
misericòrdia,
i
tot són misèries. ( 5, 1-7)
Ai
dels qui fan lleis injustes
i
promulguen decrets opressors!
Neguen
la justícia als febles,
roben
el dret
als
pobres del meu poble;
les
viudes són el seu botí,
espolien
els orfes.
Què
fareu el dia
que
us demanaran comptes,
quan
veureu apropar-se la tempesta? (10, 1-3)
Un
rebrot naixerà
de
la soca de Jessè,
brotarà
un plançó
de
les seves arrels.
L’Esperit
del Senyor
reposarà
damunt d’ell:
esperit
de saviesa i d’enteniment,
esperit
de consell i de fortalesa,
esperit
de coneixement
i
de reverència pel Senyor;
esperit
que li inspiri
com
reverenciar-lo.
No
jutjarà per les aparences
ni
decidirà pel que senti a dir;
farà
justícia als desvalguts,
sentenciarà
amb rectitud
a
favor dels pobres. (11, 1-4)
Però el Senyor espera,
perquè vol compadir-se de vosaltres;
s’alçarà i es mostrarà misericordiós,
ja que ell és el Déu just.
Feliços els qui esperen en ell.
Poble de Sió, que vius a Jerusalem,
ja no ploraràs mai més.
El Senyor es compadirà de tu,
tan bon punt li arribi el teu clam.
Així que et senti, et respondrà.
El Senyor us donarà a mans plenes
el pa i l’aigua que necessitàveu:
el qui t’instrueix ja no s’amagarà,
el veuràs amb els teus propis ulls. (30, 18-20)
A Sió els pecadors s’han esfereït,
els injustos tremolen de por:
Qui de nosaltres pot viure
dins aquest foc que devora?
Qui de nosaltres pot estar-se
a les flames eternes?
El qui obra com cal i diu la veritat,
el qui refusa d’enriquir-se
amb violències,
el qui no es deixa comprar
amb obsequis,
no fa cas de propostes criminals
i acluca els ulls
per no mirar la maldat.
(33, 14-15)
Isaïes, com passa amb Jeremies en l’apartat que titula
“Oracles contra les nacions”, de vegades es deixa dur pels seus prejudicis
polítics contra certs països, i posa en boca de Déu judicis i expressions que
responen a criteris ben personals i arbitraris.
Posem com a exemple un apartat sobre Egipte, país amb qui
Israel no tenia cap litigi, en què diu coses com ara:
El Senyor diu:
Jo instigaré els egipcis,
els uns contra els altres,
perquè combatin entre ells,
homes amb homes,
ciutats amb ciutats,
dinasties amb dinasties.
......
Jo posaré Egipte en mans
d’un amo violent,
un rei despòtic el dominarà.
.......
Les aigües del Nil s’eixugaran,
el riu quedarà sec i àrid. (19, 2-5)
Aquesta actitud arbitrària arriba al seu paroxisme en el
capítol 23, parlant de la suposada desgràcia econòmica de les ciutats de Tir i
Sidó, desgràcia que, segons ell, seria provocada per Déu.
Però arriba a un punt ja insuperable en el capítol 24,
quan diu coses com ara:
El Senyor devastarà la terra
i l’assolarà,
capgirarà tot el món
i en dispersarà els habitants.
........
La terra serà del tot arrasada,
del tot saquejada.
El Senyor mateix
ha dictat aquesta sentència. (24, 1-3)
El capítol 24 d’Isaïes només podia haver sigut escrit per
una persona en un moment de forta alienació mental.
Cosa bastant semblant es pot dir del capítol 34.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada