(Mt 21,28-32)
Jesús, conta-contes
L’evangeli
d’avui és una «breu i senzilla narració» de les que explicava Jesús «amb una
gran habilitat [...] que podrien semblar, en aparença ingènues, però que portaven
una forta càrrega interpel·lant».
La
dicotomia entre el «No i...sí!» i el «Sí i... no!»
La
història, aquesta vegada va d’el propietari d’una vinya que crida a treballar «els
seus propis fills. L’un es mostra “espontàniament rebel” i l’altre “aparentment”
dòcil».La lliçó immediata d’aquesta paràbola és que «les importants no són les
primeres reaccions» sinó si nosaltres ens identifiquem amb el comportament del
primer dels germans que diu que anirà a la vinya però no hi va.
Això
ens pot passar quan «en els moments de pregària, de reflexió, de lectura de l’evangeli...
moguts per l’eufòria “diem sí”, o no ens atrevim a oposar-nos» al que sentim de
Déu ens demana. «Però, després, davant la dificultat, fàcilment ens tornem
enrere, o ho anem deixant per a més endavant, fins que ens n’oblida’m». (Francesc
Xicoy, sj.- pregaria.cat)
…
Dir «sí» i ser coherent
«És molt perillós creure’s perfecta. El que és important és descobrir
en què fallem i rectificar».
«El que diem o proclamem són paraules sense contingut si no
van acompanyades per una actitud vital que es manifesti en les obres». «Si no
em creieu a mi –diu Jesús als caps religiosos que l’interroguen- creieu en les
meves obres».
Les respostes «formals sense compromís de vida» demostren
que «l’esperit de la Llei els importa poc». «Honorem Déu amb la boca però no
amb el cor».
«Jesús deixa clar qui són els que fan la voluntat de Déu i
qui la compleix». Però, malgrat això Jesús, «considera fills» tant els que actuen
de forma coherent com els que no; els que diuen sí però no hi van, com aquells que
diuen no però després, penedits, hi van.
Aquesta és la meravella de la història: «Déu compren les
nostres limitacions i admet la possibilitat de rectificació, després d’adonar-se
de l’error». (Fray Marcos. Fe Adulta)
...
Jesús és
un gran pedagog, «abans d’explicar una història, senzilla i quotidiana, fa una
pregunta que cridi l’atenció: Què us en
sembla?». A Jesús li interessa saber què pensen els qui l’escolten i a la
vegada els provoca perquè l’escoltin. I els explica la història dels dois
fills. «És una història de la vida familiar de cada dia. Els qui l’escolten ho entenen,
perquè pot ser que això s’hagi produït a la seva pròpia casa».
I Jesús
acaba la història fent-los un altre pregunta: «Qui d’aquest dos va fer la
voluntat del pare?»
«Quina
finalitat tenia la història?». Explicar la importància de fer la voluntat del Pare.
Els
sacerdots i els notables del poble havien qüestionat l’autoritat de Jesús. I aquest
els retreu que no van creure el missatge de Joan Baptista, tot i reconèixer que
es tractava d’un profeta. (Mt 21,26) I els diu: «Us aseguro que els publicans i
les prostitutes us passaran al davant en el camí cap al Regne de Déu ...[ Perquè
el van creure, en canvi vosaltres, ni després de veure això, no us heu penedit
ni l’heu cregut».(Orden de los Carmelitas...
de Nuestra Señora del Monte Carmelo)
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada