dimarts, 26 de setembre del 2017

JOAN BATLLES I ALERM. «IN MEMORIAM».

Ha mort Joan Batlles i Alerm, sacerdot i amic, que em va acompanyar en el camí de la fe i en l’amor a Jesucrist. Cent anys -els va fer el passat  23 de juliol- implicat en cos i ànima amb l’Església. Primer com escolanet, llegint a les celebracions: perquè «tenia veu d’espavilat. Aquest noi servirà». Després com a sacerdot de la nissaga de Melquisedec, com va intuir el rector de Bigues i Riells: «Tu seràs el meu hereu».

 «Una vida consagrada a l’evangelització d’un poble». Amb aquests subtítol, els moviments d’Església JAC i JIC van publicar, el 2007, un llibre-homenatge com miscel·lània pels seus noranta anys. Ell va ser, juntament amb mossèn Bardés, a les dècades dels ciquanta-seixante l’impulsor d’aquests moviments d’Acció Catòlica renovada, especialitzada, en la línia del sacerdot belga Joseph Cardijn, fundador de la JOC. Van ser els anys de joventut i dedicats a la joventut. del mossèn. Després va venir l’etapa de la Pastoral en que juntament amb mossèn Totosaus va crear el Centre d’Estudis Pastorals (CEP).. Eren anys postconciliars, de renovació teològica i litúrgica i calia introduir l’orientació que el papa Joan XXIII donava a la doctrina eclesial: «l’ajornamento». Calia «formar les noves generacions de capellans, desvinculant-los de l’Església franquista del moment».

 La seva discrepància amb el nacionalcatolicisme, expressat de forma lliure en diverses ocasions, sobretot després del Concili que el mossèn va viure amb gran esperança, mai li va faltar la consideració que li tenia el bisbe Modrego i la plena sintonia amb el bisbe Jubany.

Batlles no va ser un sacerdot convencional, clerical, tancat en les quatre parets d’una parròquia. «Per això [ha estat reconegut] com el religiós que va voler apropar-se als seglars des de dues premisses irrenunciables: la catalanitat i el sentit de la llibertat». (Núria Escuer). Amic d’intel·lectuals i de gent senzilla, va viure els moments convulsos de repressions del franquisme, migracions i barraquisme, sense perdre el sentit de l’evangeli. El sentit d’alliberament (anticipant-se a la teologia de l’alliberament) del fet religiós i la missió de l’Església al món. Malgrat la realitat social adversa Batlles no es movia de les seves conviccions i això feia que,«sempre tornés a la seva idea inicial» de diàleg. Així ho va escriure en el pròleg del llibre «L’Església del segle XXI» del també sacerdot Salvador Cabré: «Es pot dir sense exageració que si l’Església no estableix vies de diàleg, a tots els nivells, ampli, sincer i obert a totes les qüestions que toquen el bé de les persones, patirà d’anèmia perillosa. Això no està renyit amb l’ordenament necessari  (no burocràtic i obstruccionista) de  les formes dialogants (sínodes, assemblees, consells, jornades de reflexió...). El diàleg en l’Església, com arreu, té uns pressupòsits sense els quals no existeix, o només existeix en forma d’aparença i caricatura. La tasca principal és que els bisbes i els capellans tinguin una consciència clara de formar amb tots els altres fidels una comunitat de germans».

«Tu es sacerdos in aeternum». Mossèn Batlles va ser fidel a la missió sacerdotal a la que va consagrar la seva vida. Ha estat un home de conviccions. Ho va deixar clar en l’entrevista que li va fer, fa uns anys la periodista Núria Escur: «Jo no em jubilaré mai ni com a cristià ni com a humà, és de l’única cosa que estic segur».

Ara que gaudeixes de la plenitud de Déu, Joan Batlles, sacerdot i amic, prega pels qjui a la terra volem seguir Jesús com tu ens vas ensenyar a fer-ho.

Salvador Sol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada