EL PERDÓ INDISPENSABLE

Comentaris a l’evangeli del diumenge 17 de setembre

PERDONAR MÉS ENLLÀ DE LA JUSTÍCIA. 

(WWW.LaparauLa.com)

No és casualitat que Mateu acabi el capítol 18, dedicat a la vida de la comunitat cristiana, amb les paraules «perdonar de tot cor al germà».

Pere, creient ser generós, ofereix un perdó abundant, «set vegades». Jesús li respon amb un perdó sobreabundant, amb un perdó infinit, com només Déu pot perdonar. I proposa una paràbola amb un final sorprenent i tràgic.

Diem, creient en la justícia: «el qui la fa la paga». Però aquesta no és la justícia de Déu. 

El rei de la paràbola, d’alguna manera, representa Déu, i perdona al seu servent, que li promet pagar-li tot si té paciència. Sabent –el rei- que mai ho podrà arribar a pagar un deute tant important, li «perdona el deute sencer: un perdó per damunt de tot el que es pot imaginar». 

Però el servent, que actua de forma humana, «no escolta les súpliques del company que li deu una suma discreta de diners, i exigeix «que se li pagui el deute»; que es faci justícia..

El rei, assabentat de l’actuació del servent «i ,li diu que perdoni al seu company. El rei està exigint una cosa injusta, o millor dit, està exigint un perdó que va més enllà de la justícia».

Mateu explica amb aquesta paràbola, que sense el perdó la convivència és impossible.

...

CONVERTIR-NOS AL PERDÓ (catholic.net)

Preguntes del papa Francesc. Per què ens hauríem de convertir? La conversió convé a l’ateu per convertir-se en creient, que de pecador es torna just, però nosaltres no tenim necessitat de conversió: ja som cristians! «Aleshores ja estem bé». Pensant així, no ens adonem que és precisament d’aquesta presumpció és del que hem de convertir-nos —que som cristians, tots bons, que estem bé—: de la suposició de que, en general, va bé així i no necessitem cap tipus de conversió. Però cal que ens preguntem: és realment cert que en diverses situacions i circumstàncies de la vida tenim en nosaltres els mateixos sentiment de Jesús? És veritat que ho sentim com Éll? Per exemple, quan sofrim algun mal o alguna ofensa, reaccionem sense animadversió i perdonem de cor a qui ens demana disculpes? ¡Què difícil és perdonar! Com també és difícil no dir: Me les pagaràs”. Una frase que ens surt de dins. quan estem cridats a compartir alegries i tristeses, plorem sincerament amb els que ploren i ens alegrem amb els que estan alegres? Quan expressem la nostra fe, ho fem amb valentia i senzillesa, sense avergonyir-nos de l’Evangeli? I, així, podem anar-nos fent moltes preguntes. No estam bé, sempre ens hem de convertir, tenir els mateixos sentiments que tenis Jesús». (Papa Francesc, Àngelus, 6 de desembre de 2015)

...

«SETANTA VEGADES SET» (pregària.cat)

Cal reconèixer que la convivència, encara que sigui de persones que s’estimen, sempre comporta friccions [...], I tots acostumem a estar convençuts que els que ens ofenen, els que ens volen mal i ens fereixen, sempre són “els altres”..

I encara una altra cosa a tenir en compte: de vegades, això que considerem ofenses dels altres, pròpiament no són ofenses, sinó imaginacions nostres, fruit de les pròpies suspicàcies i incomprensions.

En llenguatge bíblic, «setanta vegades set» vol dir sempre.

Però hem d’admetre que perdonar ens costa. La tendència natural és que quedem ressentits amb aquells que ens han ofès. 

Això es molt trist [...], No perdonar és, d’alguna manera, destruir la salvació que ens va guanyar Jesús: anul·lar-la.

Més d’un cop creiem justificat venjar-nos d’algú [...], Però és un error, perquè llavors vivim esclaus d’un sentiment destructiu. 

- El perdó és una gran font de llibertat. És la increïble possibilitat que Déu ens ofereix d’assemblar-nos a Ell: la possibilitat de deixar en aquesta terra una marca inesborrable de la seva misericòrdia. 

- I no oblidem que si no hi ha capacitat de perdó, s’entra fatalment en l’espiral de la violència. 

Recordem finalment que, suposat que no és fàcil perdonar, cal que tinguem ben clar la raó fonamental de fer-ho: perquè el Senyor ens perdona a nosaltres infinitament més.

Jesús va morir perdonant. Si ell no hagués tingut aquella capacitat de perdó, nosaltres no estaríem salvats.

Però, de fet, el que ens ha ensenyat és: “Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors». (Lluís Armengol, s.j. El pa de la Paraula. Ed. Claret)

Selecció i redacció: Salvador Sol