«Ens agraden les esglésies precioses, amb músiques i
llums suaus [però ens cal reconèixer el Senyor], també en el dolor, en la
pèrdua i en la inseguretat». (Espai sagrat)
...
Un segon moment de temptacions de Jesús surt de la boca
de Pere, el seu gran amic.«Jesús va estar en el punt de mira del diable des que va néixer [...].
L’enemic vol matar la veritat. Per això Mateu narra la cruel ordre d’Herodes de
matar als nens menors de dos anys [...], per acabar amb Jesús». En l’evangeli
d’avui, Mateu ens explica que «el diable pretén que Jesús renunciï a la creu».
(Mt 16,22)
Després de les temptacions del desert, i aquesta per
part de Pere, Jesús encara tindrà una altre temptació, quan Gestes, un dels
lladres crucificat amb ell, li diu: «No ets el Messies?
Doncs salva't a tu mateix i a nosaltres!». (Lc 23,39)
«Les temptacions sempre segueixen el mateix esquema. a) Un
agent provocador: el diable en el desert, Pere en l’anunci de la mort, i el
lladre a la creu. b) el reconeixement de Jesús com a [messies] depenent d’una
condició: [que ho demostri], i c) la proposta sempre va en el sentit de
desnaturalitzar la missió redemptora». (Daniel Salazar, working press)
...
En l’evangeli de la setmana passada, Pere confessava que
«Jesús era el messies, el Fill de Déu viu». (Mt 16,16) i en l’evangeli d’avui,
Jesús explica als seus deixebles quina és la condició d’aquest «Messies, Fill
de Déu». Pere, i els deixebles, creuen en el reconeixement del poble a causa
dels miracles i les seves paraules a favor dels més desgraciats. Però, «en els capítols 16
i18 Jesús [parla als seus deixebles] preparant-los per Jerusalem i la creu».
Jesús ha d’anar a Jerusalem per
complir la voluntat del Pare. «Convenia (del grec, “dei” = és necessari) [...] que Jesús vagi a
Jerusalem per tal de completar la missió que li ha donat Déu. Ha vingut per a
salvar el món, i Jerusalem és essencial per la seva obra».
«El sofriment de Jesús vindrà de la ma
dels “ancians”, dels prínceps dels sacerdots i dels escribes, que són els tres
grup que formen el Sanedrí, la cort suprema dels jueus (els poderosos). No són
pas els pitjors homes que provoquen la mort de Jesús, sinó els millors
d’aquella societat». Fixem-nos que ells actuen d’agents temptadors «perquè el
poble condemni Jesús i els romans l’executin». (Cf. Richard Niell Donovan.
WSermon writer)
...
Mateu conclou l’evangeli d’avui amb
una pregunta que ens interpel·la a tots; «Què
en trauria l'home de guanyar tot el món si perdia la vida?». (Mt 16, 26)
«És una de les
preguntes [que el comú dels humans ens costa més d’entendre] però que travessa
de pol a pol la història de la humanitat i davant de la que ningú pot restar
indiferent.
La pregunta,
formulada avui seria: Què has fet tu per Crist?
Moltes vegades, absorts per tantes preocupacions i
inquietuds ens oblidem de les coses verdaderament importants » Però,
l’evangeli diu clarament que «el Pare [...] pagarà a cadascú segons les seves
obres». (Mt 16,27).
(Sergio A. Córdova, LC. Catholic.net)
...
«Seguim a Cesarea de Filip, fora del
territori de Palestina. I, el què Mateu posa en boca de Jesús no l’accepten ni
els seus seguidors. El diumenge passat Jesús felicitava Pere i avui el critica
durament per «pensar com els homes».(Mt 16,23)
Igual que Pere, els cristians de totes
les èpoques ens hem escandalitzat de la creu, i d’haver estat en les nostres
mans, cap de nosaltres haguéssim triat per a Jesús el camí que ell mateix va
triar. Queden lluny les imatges del Jesús profeta i de Messies victoriós. Ara
s’anuncia un “Servidor” que es lliura als altres i d’aquesta manera fa present
un Déu que és amor.
Les paraules posades en boca de Pere,
la seva actitud davant de l’anunci de la mort, demostren que ni ell ni els
altres deixebles no havien entès què significava Jesús.
Però, podia Pere, deixar de pensar com
a jueu?
La seva resposta és lògica. Com també
ho va ser la seva actitud el dia que vingueren a prendre al Mestre, volent-lo
defensar a cops d’espasa. Era inconcebible, per a un jueu, que al Messies el
matessin els màxims representants de Déu a la terra.
La proposta que fa Pere és gairebé la
mateixa que li va fer el diable en el desert. I la resposta de Jesús és la més
dura que trobem a tot l’evangeli; Jesús vol eradicar en els seus, una falsa
idea de Déu». (Cf. Fray Marcos. Fe adulta)
...
«Nosaltres acostumem a pensar que [la felicitat]
únicament s’aconsegueix si gaudim d’una vida fàcil [...], si tot ens va bé.
Però Jesús, que desitja realment que siguem feliços, ens obre els ulls [...], perquè
no ens equivoquem de camí.
Només hi pot haver felicitat quan tenim un projecte de vida seriós, que valgui la pena, fonamentat en la veritat de l’evangeli i viscut a fons en l’amor [...]. qui no estima generosament, tampoc no serà mai feliç». (P. Lluís Armengol i Bernils. «El pa de la Paraula» nº 3. Ed. Claret)
Només hi pot haver felicitat quan tenim un projecte de vida seriós, que valgui la pena, fonamentat en la veritat de l’evangeli i viscut a fons en l’amor [...]. qui no estima generosament, tampoc no serà mai feliç». (P. Lluís Armengol i Bernils. «El pa de la Paraula» nº 3. Ed. Claret)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada