Comentaris a l’evangeli
del diumenge 08 d’octubre
(Mt 21,33-43)
Com en l’evangeli del diumenge
passat Jesús ens explica un conte, una història. «El poble d’Israel no ha
realitzat l’encàrrec de poble escollit per transmetre l’amor de Déu a tota la
humanitat i a tots els pobles [...].I s’ha pres aquesta elecció [...]. com a
privilegi des del qual mirar amb aires de superioritat altres pobles». Com
dient: «Nosaltres sí que som bons!».
«I Jesús [...], fa notar als dirigents del poble l’error i la perversió» que
implica el no haver «realitzat allò que Déu esperava d’ells».
Això ens ha de dur a plantejar-nos «els de la colla» de Jesús «la fidelitat de
l’Església al seu Senyor. Que no ens passi», que no fem com aquells vinyaters.
Cal assumir que estem «al servei del Regne. Al servei dels petits». La vinya no
és nostra: som «continuadors -col·laboradors- de la missió del mateix Jesús»
per a proclamar la Bona Nova.
L’Església, però, massa sovint «s’ha
apropiat de la missió. Com si fos possessió seva». La història que narra aquest
evangeli és «un advertiment [...], a la fidelitat». Cal qüestionar-se, si en «les
qüestions senzilles» de la nostra vida cristiana –doncs que l’Església la
formem nosaltres-, «ajudem a viure als altres. Si som Bona Nova pels altres. Si
la nostra vida crea solidaritat i fraternitat [...], si ajudem a viure
esperançadament», confiant en «un Déu que estima amb bogeria».
«O, potser, estem molt ocupats “en
les nostres coses”, en les nostres tradicions i interessos? Potser tenim la temptació
d’oblidar l’encàrrec de cuidar de la vinya?».
L’Evangeli d’avui és una «invitació
personal, a: Buscar sempre l’autenticitat». Intentar veure i treballar en allò
que evita que hi hagi «una vida humana, justa i digna, i la invitació a la gratuïtat.
A reconèixer el do [...] de poder col·laborar en la missió del Crist». (Josep
Miquel Esteban, sj. Pregaria.cat.
,..
«La
paràbola d’avui ens deixa atònits. L’amo del camp planta una vinya, la protegeix
amb una tanca, cava un cup, edifica una torre i finalment l’arrenda a uns vinyaters
perquè la treballin. Aquí comença una història inaudita, perquè un dels
vinyaters maten els servidors enviats pel propietari.»
«El propietari podia haver enviar la
guàrdia però en comptes d’això i envia el seu fill únic. On està la prudència d’aquesta
actitud? On està escrit que si s’esdevé l’assassinat l’hereu l’assassí hereti
els bens del propietari?»
«Algú
podria pensar que Jesús posa de manifest una actitud –la del propietari- una
mica insensata. No obstant, Jesús estava explicant als fariseus la seva pròpia.història»..
Meditació del papa Francesc. «Aquesta paràbola ens parla d’una altre figura, d’aquells que volen prendre possessió de la vinya i han perdut la relació amb el Propietari. Un amo que ens ha cridat amb amor, que ens protegeix, però alhora ens ha donat la llibertat. Són persones que se senten fortes, autònomes davant Déu».
Meditació del papa Francesc. «Aquesta paràbola ens parla d’una altre figura, d’aquells que volen prendre possessió de la vinya i han perdut la relació amb el Propietari. Un amo que ens ha cridat amb amor, que ens protegeix, però alhora ens ha donat la llibertat. Són persones que se senten fortes, autònomes davant Déu».
«Això es un perill per a tots
nosaltres. Per aquells “corruptes” que en les comunitats cristianes només
pensen en el seu propi grup». (catholic.net)
...
«La responsabilitat del poder ens
afecta a tots». Jesús explica aquesta paràbola cap al final de la seva estada a
la terra i s’adona del fracàs de la seva predicació davant el tancament dels
dirigents religiosos. Tanmateix, Jesús mira el futur».
Jesús fa «un relat al·legòric en el
que cada element metafòric correspon a una element real. El propietari de la
vinya és Déu. La vinya el poble elegit. Els enviats són els profetes. El fill
de l’amo, Jesús mateix. Els fruits esperats són per Isaïes, dret i justícia;
pels primers cristians –el nou poble de Déu-, l’amor».
«Mateu situa els vinyaters,
protagonistes de la història, els caps religiosos –d’ahir i d’avui-, que volen
apropiar-se dels fruits i inclús de la mateixa vinya.
De
forma subliminal s’està dient als jueus: «la vinya us serà presa i serà donada
a un altre poble. Una manera molt bíblica de justificar que, a partir d’ara
seran els cristians el poble elegit». (Fray
Marcos. Fe adulta)
Selecció
i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada