SACIAR TOTS ELS ANHELS HUMANS

Comentaris a l’evangeli del diumenge 15 d’octubre

(Mt 22,1-14)

«Jesús és a Jerusalem […]. Els "grans sacerdots i els notables del poble" continuen rebutjant acceptar la crida de Jesús a la conversió […].  Jesús no es rendeix. Ell continua cridant-los al penediment

Jesús els explica això «la seva frustració», i els hi presenta aquesta analogía en forma de relat o paràbola:

«Déu està preparant un banquet final per a tots els seus fills, ja que a tots els vol veure asseguts al seu costat gaudint per sempre d’una vida plenament feliç». La vida de Jesús és «una gran invitació en nom de Déu a aquesta festa final». Però «Jesús no imposa res a la força, no pressiona ningú. Anuncia la Bona Notícia de Déu, desperta la confiança en el Pare, encén en els cors l’esperança

Déu vol que «la sala del banquet s’ompli de convidats». Però els primers convidats rebutgen la invitació. Per «això» s¡adreça als qui passen per «cruïlles dels camins», per on passa «tanta gent errant, que viu sense esperança i sense futur».

«Per què és tan important aquest missatge?».

-        Perquè «la festa no és només per a un grup selecte […], Déu estima tothom».

-        Perquè «la festa no és només per a aquells que ho saben». És també. Per tots aquells que «arribaran a la festa al final» potser «sense adonar-se que anaven en aquesta direcció».

-               Perquè «els convidats són a la festa del casament: Déu els vol a tots».

«El banquet del cel està a l'abast de tot ésser humà, és el do de Déu». Vestir-se de festa és acceptar aquest «do de Déu». (Silvestre Falguera, sj, pregaria.cat)

...

La vinya del diumenge passat, el banquet d’avui... «són simbolismes» pedagògics de Jesús «per acusar als dirigents jueus d’haver rebutjat l’oferta de salvació».

«Mateu es dirigeix a una comunitat que s’ha de superar la religió jueva i el perill que hi ha de repetir els mateixos errors». Els vol fer veure la «universalitat» del do de Déu, i «el difícil que és renunciar

A la primera lectura Isaïes ha parlat «a un poble que està vivint en la pitjor crisis de la seva història». Desterrat a Babilònia, el poble jueu escolta del profeta un missatge d’esperança. Els parla de «menjars substanciosos i de vins generosos, de treure’s el dol i d’eixugar les llàgrimes...».

El profeta intenta «que el poble confií en Déu, que té el futur a les seves mans i vol per a tots, la salvació».

En aquest relat de l’AT, «el banquet fa referència als temps messiànics. Però per a Jesús significa el Regne del Cel».

Per entendre l’analogia del banquet amb els temps messiànics i el Regne de Déu cal saber «que el poble senzill passava gana i només en un banquet de boda tenia l’ocasió de celebrar una festa i oblidar-se de la que només tenia, com a finalitat, omplir l’estómac».

«Naturalment que aquest evangeli és una metàfora per as indicar que Déu està disposat a saciar tots els anhels del ser humà». (Fray Marcos, www.feadulta.com)

Selecció i redacció: Salvador Sol