ACEPTARNOS COMO SOMOS*

Reflexions sobre l’evangeli (Lc 14.01 i 07-14) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Avui el context és molt important. Un dels principals fariseu invita a Jesús a menjar. Era dissabte. Els jueus, després de la reunió a la sinagoga aprofitaven l’ocasió per invitar alguna persona important i presumir davant dels altres invitats. Jesús ja era molt conegut i discutit.

El text que llegim se salta que Jesús tenia al davant un malalt hidròpic i el cura, tot i ser dissabte. Aquesta transgressió ja li crea antipaties. Això cal tenir-ho en compta.

També hem de tenir en compta que els temps escatològics gairebé sempre se simbolitzen amb un banquet.

Avui se’ns presenten dues paràboles. Una fa referència als invitats. L’altre es refereix a l’amfitrió.

- A la primera s’exposa una visió profunda de la humilitat. Posar-se a l’últim lloc no ha de ser una estratègia per aconseguir una major admiració i honor. La frase: «Tot el s’enalteix serà humiliat, i tot el qui s’humilia serà exalçat» ens pot portar a una falsa interpretació i concloure que Jesús aconsella no buscar els honors i el prestigi dels altres com un mitjà per fer-se valer.

El que Jesús condemna és la vanaglòria contrària al seu missatge. Diumenge passat ens deia: «Hi ha últims que seran els primers i primers que seran els últims»..

- A la segona hi ha un matís diferent. Jesús no diu que no invitem a familiars o amics. El que diu és que aquestes invitacions no són, de cap manera, signes d’amor evangèlic.

L’amor que ens demana Jesús és el que no busca l’interès. La demostració de que estem en la dinàmica del Regne és quan es busca el bé de l’altre sense esperar res a canvi.

Esperar que el benefici que no se’t dona ara el rebràs «quan ressuscitin els justos» també pot ser una estratègia: esperant ser retribuït en el més enllà. Aquesta dinàmica interessada, per molt que s’hagi predicat, no té res de cristiana


Jesús vol que entrem en una dinàmica nova, que ens canvii l’escala de valors. Ser cristià es senzillament, ser diferent.

No es tracte de renunciar a ser el primer. Ben al contrari, es tracte d’assegurar el primer lloc en el Regne. Es tracte de buscar el bé de tots la persona, i no només de la part biològica. «Qui vulgui ser el primer que sigui l’últim i el servidor de tots». Jesús no critica el que vulguem ser els primers, el que rebutja és la manera d’aconseguir-ho.


*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.