EL SEGUIMIENTO EXIGE DISPONIBILIDAD TOTAL*

Reflexions sobre l’evangeli (Lc 14.25-33) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta

Per poder entendre el sentit de l‘evangeli d’avui és precís recordar que fent camí vers Jerusalem. Jesús adverteix a la multitud de les exigències del seguiment. Només reflexionant sobre el context del seguiment a Jesús, podem entendre les exigències desorbitades que ens proposa (preferir-lo a la família, carregar amb la creu, renunciar a tot).

Fa uns diumenges, Jesús deia al jove ric: Si vols arribar fins al final... Avui ens diu: si no penses arribar fins al final, és millor que no comencis el camí. Si no ets capaç d’acabar l’obra, no és que t’has quedat a la meitat, és que has fracassat.

Jesús no t’exigeix ser cristià, però si decideixes caminar amb ell, no hi ha més remei que deixar de caminar en altres direccions. No es pot anar en doble direcció a la vegada.

El missatge no va dirigit a uns pocs privilegiats, que serien cristians de primera. Jesús es dirigeix a tots els qui el segueixen. Ho fa personalment: «Si vols...». La resposta també ha de ser personal i adulta.

No hi ha doncs cristianisme a dues velocitats. Tots els éssers humans estem cridats a la mateixa meta.

Jesús proposa tres exigències:

1ª.- Estimar-lo a ell més que a tota la família.
2ª.- Carregar amb la creu.
3ª.- Renunciar a tots els bens.

És a dir, disponibilitat total.

Unes exigències que no podem entendre amb la raó, però poden indicar-nos per on va la cosa.

La clau per entendre la primera exigència està en la frase: «fins i tot [estimar-lo més a ell] que a la pròpia vida»,

Però compta amb la literalitat de la frase. L’amor a Déu (a Jesús) no pot anar contra l’amor a la família. L’elecció té sentit si la família s’oposa al seguiment, com li va passar al mateix Jesús. És aleshores que no s’ha de cedir a les exigències de l’instint, perquè està malejat. El tema del rebuig va més lligat a l’acceptació de la creu que a l’amor a la família. Si els familiars, molt estimats, volen apartar-te de la teva meta verdadera, està clar que no pots cedir, encara que això causi un dolor verdader.

Carregar amb la creu fa referència al que va fer Jesús, però a la vegada, és un signe de totes les dificultats que trovarà qui decideixi seguir-lo. Una vegada s’ha emprès el camí de Jesús tot el que pugui impedir seguir endavant s’ha de superar, costi el que costi.

«Renunciar a tots els bens», no resulta fàcil. Recordem que els qui entraven a la primera comunitat cristiana havien de posar tot el que tenien a disposició de la comunitat. L’objectiu era que a la comunitat no hi haguessin pobres ni rics. Tot era de tots.

Avui fora impossible aquest nivell de despreniment. Però podem entendre que l’acumulació de riqueses d’uns, es fa sempre a costa de les carències d’altres. Avui hauríem de descobrir que allò que jo tinc, pot ser causa de pobresa en d’altres éssers humans que són com jo mateix. En realitat es tracte d’elegir entre les seguretats que donen la possessió d’alguns bens o assolir un major grau d’humanitat.

Seguir Jesús no es pot convertir en quelcom negatiu. Es tracte d’una oferta de plenitud, no de renunciar a res. Mentre que seguim parlant de renunciar, voldrà dir que no hem entès el missatge. El que Déu ens exigeix és que siguem autèntics.

Jesús va viure aquesta profunda experiència interior i va comprendre fins on podia arribar l’ésser humà si desenvolupés totes les seves capacitats. Aquesta plenitud va ser l’objectiu de la seva predicació. Jesús ens indica el camí. Ell mateix no va donar una gran importància a la seva família: «Qui és la meva mare...?» «Els qui fan la voluntat del meu pare». Al jove ric: li faltava una cosa... «Deixar-ho tot». En una altre ocasió va dir: Que difícil li serà entrar al regne de Déu, al qui només posa la confiança en el diner.

Jesús s’expressa amb radicalitat. Però radical no vol dir rigorós. Ell mateix ha manifestat que el seu jou és suau i la seva càrrega lleugera.

La radicalitat neix de dins --de la llibertat d’elegir--, una vegada que s’ha conegut allò que és verdaderament bo per a mi.


*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.