SALVARSE NO ÉS EVITAR LA CONDENACIÓN*
Algunes claus per interpretar l'evangeli (Jn 3,13-17) --Festa de l'Exaltació de la Santa Creu,--m extretes d'un escrit de Fray Marcos - Fe adulta
Per entendre la comparació d’aquest fet amb la creu, és imprescindible saber que el déu egipci era a la vegada verí i antídot; mort i vida; opressió i salvació. En ser crucificat, Jesús també representa a la vegada, la mort i la vida, la humiliació i l’exaltació.
Al dir «enlairat», va molt més enllà d’una al·lusió a la figura de la serp. La creu és la manifestació suprema de l’amor i la lleialtat de Déu. És el moment de l’exaltació definitiva de Jesús. En l’home enlairat es manifesta la Vida verdadera. Jesús ha arribat al punt més alt; s’ha identificat amb Déu.
«Perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna»: «Vida definitiva». Això denota qualitat de vida pròpia de l’estadi final i definitiu. Traduir-ho per «Eterna» empobreix, el significat, perquè només fa referència a la duració, no a la qualitat.
«Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna». Això no va dirigit només als cristians, sinó al món sencer. Jesús és el do de Déu a la humanitat, no només a l’encarnació, sinó que també a la crucifixió.
«Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell». Segons Joan, Jesús va ser enviat al món. Pels sinòptics, a Israel. La salvació està destinada a tothom. No només al poble elegit, sinó a totes les nacions. S’han acabat els privilegis. La Vida de l’Esperit s’ofereix a tothom. Qui no obtingui aquesta Vida, serà perquè rebutja l’oferta, negant la seva adhesió a Jesús.
*.- Veure original:(Jn 3,14-21) https://www.feadulta.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada