PREGUNTAS Y SUGERENCIAS SOBRE LA SALVACIÓN*
Reflexions sobre l’evangeli (Lc 13.22-30) extretes de l’escrit de Fray Marcos – Fe adulta
Jesús, camí de Jerusalem, va instruint als seus deixebles.
Primera observació: Jesús no respon a la pregunta. Està mal plantejada? La salvació no és un problema quantitatiu, sinó un procés de superació del jo (ego).
La salvació, en el concepte mundà, seria l’alliberament d’un perill o d’una situació desesperada.
La trajectòria espiritual és un procés de progrés. La salvació consisteix, no en lliurar-me dels obstacles que s’hi oposen, sinó de desplegar un màxim de plenitud humana.
Algunes reflexions:
1.- Et salves tu, o et salva Déu?
L’acció de Déu i la de l’home no són de la mateixa naturalesa.
Déu m’està salvant ara mateix, però els problemes de l’ego són cosa meva. «Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà».
2.- La salvació és pel més enllà o pel més aquí?
L’ésser humà es una unitat. La salvació s’està realitzant ara i aquí en un continu. En el moment present hi ha tota l’eternitat.
3.- De quina manera ens salva Crist?
Tots els cristians sabem que és Crist qui ens salva. Per això la pregunta no és «si» ens salva, sinó «com» ens salva.
Jesús ens salva salvant-se ell com a home. Ens ha ensenyat el camí i ens ha demostrat que és possible també per a nosaltres. Aleshores, vivint el que ell va viure, estem fent nostre el que a ell el va salvar.
4.- Salvant les religions?
Totes les religions són conseqüència de que una persona, en un moment determinat de la història, ha experimentat la salvació. I en sentir-se salvada ha volgut que els altres també ho experimentin.
Però la salvació no és transferible, i aleshores ofereix normes, ritus i doctrines que ens puguin ajudar; es constitueix una religió.
Però una religió mal entesa no ens porta a la salvació.
5.- Els sagraments salven?
Si no comprenem la salvació de Crist, tampoc entenem els sagraments.
L’actuació de Déu en els sagraments no és externa, «ex opera operato».
Déu no ens dona la gràcia des de fora, sinó que ens ajuda a que aflori la gràcia que portem dins. Els sagraments són signes que ens ajuden a descobrir el camí de la verdadera salvació, a través de les actituds de cada persona en la seva vida real.
6.- La salvació sempre és igual per tothom?
A mesura que l’ésser humà evoluciona, és raonable pensar que s’incrementen les possibilitat d’assolir la plenitud i per tant de salvació. No és una idea fàcil d’assimilar, però si acceptem que l’ésser humà està en evolució, semblaria plausible.
7.- És pot conèixer la salvació abans d’aconseguir-la?
Ningú pot saber en què consisteix la verdadera salvació, fins que no la fa realitat.
Entre tots hem d’anar tantejant quasi a cegues i a base d’equivocacions (el pecat), buscant la meta.
8.- La salvació és una qüestió purament personal?
A l’AT quasi sempre es parla de la salvació o perdó del poble. L’evangeli insisteix en que la salvació és personal, però també afirma, que ningú se salvarà desentenent-se dels altres.
Però, en la mesura en que una persona va experimentant la seva pròpia salvació, està ajudant a que els altres també se salvin.
Pels cristians, el gran exemple de salvació va ser Jesús. En altres cultures, tenen altres models de salvació, que també poden ser vàlids. Tota figura salvífica, està condicionada per unes circumstàncies a les que va donar resposta amb la seva manera de viure. La nostra salvació l’hem de fer palesa responent als reptes de la vida present..
9.- De què ens hem de salvar?
La primera accepció del verb salvar (alliberar d’un perill).
La salvació no pot anar de treure’m o posar-me alguna cosa. No va en l’ordre del tenir, sinó del ser. No pot consistir en alliberar-nos de les nostres limitacions i mancances, sinó en com actuem malgrat tot. .
Déu ens va crear a la seva imatge. Les limitacions i mancances formen part de la nostra condició essencial. No n’hem de fer responsables ni a Déu ni al diable.
Per tant la salvació s’ha de produir pel desplegament de totes les possibilitats que tenim com a éssers humans, seguint el model que tenim en Jesús.
*.- Veure l’original: https://www.feadulta.com › 3.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada